Quan Dídac Plana va marxar cedit a Guadalajara amb 18 anys en el seu primer any en el futbol sala professional sabia que aquella primera experiència fora de casa li seria un magnífic aprenentatge. Sota la tutela d’Andreu Plaza, l’avui entrenador del primer equip del Barça –i compartint pis i plantilla amb Jordi Illa, l’actual preparador físic de l’equip blaugrana–, el porter d’Arenys reconeix que van ser tres anys molt bons que li van servir per madurar. Va ser el primer graó d’un seguit d’escales eternes en què Dídac s’ha vist enmig de més d’un i de dos entrebancs per acabar complint el seu somni: ser un dels porters del Barça. “En més d’una ocasió no ho he tingut clar. Però, sempre he cregut que l’esforç i la persistència, al final, t’acaben recompensant”, explica el porter blaugrana, que considera que aquests valors li venen de sèrie. “Sempre m’he recolzat molt en la família. Són un gran suport per a mi. La meva parella ha renunciat a viure la seva vida per estar al meu costat. Però, la darrera paraula i el darrer gest el tinc jo. I l’oportunitat ha acabat arribant”, analitza. Fins i tot, Dídac va dir que no a una suculenta oferta de retorn que li va fer Marc Carmona en el 2012 però, aleshores, no ho va veure clar. “Vaig voler ser honest amb mi i amb el club. Sé el que soc i el que no soc. Tinc ulls. Tenia molt clar que si venia no hauria donat la talla. Era un pas enrere. Era jove i no estava preparat”, recorda.

De Guadalajara a Jaén, passant per Saragossa i Santa Coloma. Deu anys de picar pedra. Guanyant-se el respecte de tothom per acabar sent un ídol al club andalús on, fa uns mesos, va guanyar l’únic títol que té al seu palmarès, la copa d’Espanya. “Els hi dec molt”, diu. Avui (13.15 h, Esport 3), el Barça visita la pista del Jaén i Dídac es retrobarà amb la seva exafició. “No tinc cap dubte que ens dedicaran un aplaudiment perquè tant el Boyis com jo vam marxar per la porta gran”, comenta. El Jaén, tot i perdre peces clau, ha tornat a fer un conjunt molt competitiu per al curs 2018/19 i és cinquè a la classificació. “No tenia cap mena de dubte que estarien a dalt tot i el ball de cadires”, analitza Dídac, que atribueix una part important de l’èxit del Jaén a Dani Rodríguez, l’entrenador. “És el mànager d’allà. Ho controla tot. Tant dins com fora de la pista. Viu les 24 hores per l’equip. Es desviu. N’he après molt d’ell. La meva experiència a Jaén, contra pronòstic, ha estat la millor de la meva vida i m’ha servit per tornar al Barça”, conclou Dídac Plana, que avui torna a la casa que l’ha cuidat durant les dues darreres temporades.