L’Estat no sap perdre en l’assumpte de Kosova
Olimpisme. El ministeri espanyol d’Afers Estrangers parla de “mala fe” per part del COI i presentarà una queixa formal contra el català Pere Miró
Després que satisfés les exigències del Comitè Olímpic Internacional (COI), garantint que continuarà “facilitant fórmules de participació als esportistes representants del Comitè Olímpic Kosovar”, el ministeri espanyol d’Afers Estrangers, que dirigeix Josep Borrell, es va afanyar a puntualitzar que no ha variat la seva posició en aquest assumpte. Hi ha, doncs, un reconeixement esportiu però no polític a Kosova per part d’Espanya. I hi ha, sobretot, una voluntat explícita del govern espanyol de deixar clar que les pressions del màxim organisme olímpic internacional no l’han mogut ni un mil·límetre d’allà on era. Enmig de tot plegat s’emmarca la queixa formal contra el director general adjunt del COI, el català Pere Miró, perquè, segons el ministeri de Josep Borrell, va difondre “informacions falses” i “sense fonament”. Després que Miró advertís que no es concediria cap competició olímpica a Espanya fins que no reconegués els atletes kosovars, hi ha un malestar profund en el govern de Madrid. I així li ho faran saber.
Per acabar de reblar el clau, ahir el secretari d’estat per a la Unió Europea, Luis Marco Aguiriano, va etzibar que comença a qüestionar-se si hi ha “mala fe” per part del COI darrere el que considera un “atac centralitzat a Espanya”. Aguiriano sosté que la polèmica ha estat creada a partir d’unes declaracions “rotundament falses d’un alt càrrec espanyol al COI”, amb referència a Pere Miró. “Per què deu ser? Pere Miró? Potser és asturià”, hi va afegir amb suposada ironia abans de concloure que “hi ha quelcom molt estrany en tot això”.
Des de Madrid
Les pressions més grans que rep en tot aquest assumpte l’executiu socialista li arriben, però, des de Madrid, on els sectors políticament més conservadors no han dubtat a establir un paral·lelisme entre Catalunya i Kosova. L’editorial del diari El Mundo d’ahir es pronunciava en aquest sentit: “Això suposa un reconeixement de facto de la independència kosovar. I trasllada a altres moviments sobiranistes –els catalans– que la secessió és possible per a qualsevol territori encara que violi totes les lleis.”