Boníssima, tant pel que fa a l’handbol com en la meva vida quotidiana. M’hi trobo molt a gust, amb el grup de companyes i amb els entrenadors. El club és fantàstic, té unes grans instal·lacions i m’ha ajudat molt en el dia a dia. Pensi que, a més de fer dues sessions d’entrenament diàries i d’estudiar francès, haig de portar la casa: anar a comprar, preparar les meves dietes setmanals, cuinar, rentar la roba...

És un luxe tenir-les al costat. Quan no coneixes la ciutat, l’idioma, ni la resta de companyes, va molt bé tenir algú tan proper com elles. Em cuiden molt i m’aporten la seva experiència, perquè ja estan acostumades a viure lluny de la família.

Vaig començar tard la pretemporada, perquè vaig participar en el mundial júnior, a Polònia, i això ha retardat la meva incorporació. De moment estic complint els objectius que m’havia proposat i encara em queda un temps molt llarg per poder-los rematar. Quant a l’equip, vam arrencar bé i després hem passat una mala ratxa de la qual ja ens estem recuperat.

Soc molt jove i he vingut a Nantes, principalment, per créixer, per aprendre. Conèixer nous entrenadors, noves companyes, nous estils de joc. Si tot plegat va acompanyat de resultats bons, molt millor. No treballo a curt termini, ho faig pensant, sobretot, en el futur.

Se’m va presentar l’oportunitat de jugar en una de les millors lligues del món, de sortir a l’estranger, que era un dels meus somnis, i no la podia deixar passar.

Mai no es pot dir que no. Qui sap si algun dia torno a Catalunya i jugo en algun equip de divisió d’honor català. A tothom li agrada jugar a casa i en la màxima categoria. Mai diré que no a aquesta possibilitat.

I tant! Vaig començar a jugar allà, quan només tenia cinc anys. Són la meva família, és casa meva, i no hi perdré mai el contacte.

Evidentment. Treballo cada dia per poder ser triada entre les millors jugadores. Seria un honor, m’encantaria participar en aquest mundial que es jugarà a casa.