Excel·lent

El tècnic del Torrelavega va haver d’aturar el partit amb 1-6 quan s’havien jugat 10:53. Xicu (1), Esteve (1) i Canyi a la primera línia, amb Pep (2) i Moreno (1) als extrems i Márquez (1) al pivot –Vilanova entrava pel 5 en defensa– i Jordi a un bon nivell a la porteria. Els de Catarain van excel·lir en els primers 11 minuts. “No era normal, els està costant als inicis” contextualitzava, després. El temps mort local va funcionar: aturades a la porteria local i 3-0. Lombilla, en el 19:12, va aconseguir el primer avantatge per als càntabres (9-8). Era el segon gol taronja aprofitant el canvi de porter que feia el Bordils per tenir sis efectius en atac i s’emmarcava en el 4-0 del Torrelavega. Fornés en transició, i Márquez i Canyigueral amb una canonada marca de la casa van tornar a igualar el partit (27:24), i Pou es va estrenar i va aconseguir el darrer avantatge (11-12) per a l’equip local abans del descans i del penal que va servir al Torrelavega per empatar a 12.

“No tenim pressió i quan ens posem 6 o 7 a sota i a fora, encara n’hem de tenir menys”, argumentava Catarain sobre el final, amb la defensa 5-1 que va deixar la producció local clavada en els 24 gols. Abans Márquez havia aconseguit l’últim avantatge a l’inici de la segona meitat (12-13) i el Torrelavega castigava cada pèrdua bordilenca amb gol al contraatac (19 i 20-15). “Hem tingut l’opció”, reconeixia Cata. I tant... Parcial de 0-7 amb tres gols d’Esteve Ferrer, el tercer per empatar el partit a 24, de penal quan quedaven 5:19 per jugar-se. “Havíem guardat forces per al final”, exposava el tècnic, que advertia de la dificultat del partit de dissabte, l’últim de l’any al Blanc i Verd: “No ve l’últim.”