Una sensació una mica agredolça. Òbviament, estic content pel fet de ser en el set ideal i d’estar entre els tres primers golejadors, però l’objectiu no era aquest. La meva il·lusió i la de tot l’equip era guanyar el campionat. Tots havíem gaudit molt del títol europeu i teníem la il·lusió de repetir en el mundial, tot i ser conscients de la dificultat. Quedar fora de les semifinals i de la lluita per les medalles va ser una desil·lusió important. El somni es va acabar abans del que pensàvem.

Són molts factors i tampoc crec que hàgim abaixat el nivell. Estàvem en una part del quadre molt difícil i teníem tres partits contra Croàcia, França i Alemanya, dels quals només dos equips podien continuar endavant. Pel que sigui, segurament els tres partits contra aquests tres equips són els pitjors que hem fet, tot i que en alguns hem tingut bones oportunitats per redreçar-los i acabar guanyant. En definitiva, hi ha sis o set seleccions que estan a un nivell similar i en què qualsevol pot guanyar a qualsevol. L’any passat vam perdre alguns partits i tot i així vam arribar a ser campions d’Europa, i aquesta temporada n’hem perdut alguns, però ens ha faltat sort potser en els moments clau o perquè aquests partits es decantessin de part nostra.

És un escenari molt bo i que m’agrada. L’expectació mediàtica que hi ha en aquests grans campionats suposa una motivació extra i quan tens gent tan bona al costat es nota. Al cap i a la fi, bona part de l’èxit individual depèn de l’equip perquè jugant d’extrem, en una posició finalitzadora, depenc totalment de les assistències dels meus companys i de l’èxit en defensa per poder sortir als contraatacs. Després hi ha part del meu mèrit en el grau d’eficàcia, però una part molt important de l’èxit és també dels meus companys.

No, no m’agrada. En tot cas, sí que hi ha alguns porters que conec i penso en partits anteriors que m’hagin anat bé i com ho he fet. Intento ser jo el que porti la iniciativa respecte al porter i que siguin ells els que s’hagin d’adaptar a mi, i no al revés. A vegades hi ha estratègia o intuïció, o una barreja de les dues coses.

Sens dubte. Tots els partits difícils que han tingut els han guanyat amb solvència, una cosa gens normal en aquests tipus de campionats. En la nostra part del quadre, per exemple, tots els partits han estat molt igualats. Dinamarca, en canvi, ha aconseguit en tots els partits molts gols de diferència. Els seus jugadors estan entre els millors del món i en aquest campionat ha coincidit que tots hi han arribat en molt bona forma, i quan et trobes en aquesta situació guanyar-los és pràcticament impossible.

Sí, perquè en guardo molt bon record. En un futur m’agradaria tornar-la a jugar, però ara amb el Tolosa ho tenim complicat.

Hem tingut una part final de la primera volta molt difícil. La posició que tenim no reflecteix el nivell de l’equip. Tots tenim ganes de canviar-ho i estem convençuts que la segona volta serà molt diferent.

Al seu moment va ser una decisió necessària perquè a Granollers havia tocat sostre i havia de sortir de la zona de confort i provar l’experiència en una lliga més competitiva. A França m’ha anat molt bé i m’ha obert les portes de la selecció espanyola, cosa que ha estat molt important per a mi i per a l’evolució de la meva carrera.

De moment, encara no hi ha res fet i encara queda molt temps. Ja ho veurem. En principi, seguiré a Tolosa la temporada vinent i després ja ho veurem.

M’agradaria anar a algun equip més competitiu i jugar la lliga de campions, però ja es veurà. Encara soc jove i em queden molts anys de carrera, i si ha de ser més tard, doncs serà més tard. Tampoc tinc pressa.