L’entrenador del Gel Puigcerdà, Salva Barnola, va viure com a jugador les últimes grans temporades triomfals del primer equip, quan va aixecar com a capità la lliga el 2008 i les quatre copes seguides entre el 2007 i el 2010. Després va venir una llarga travessia pel desert i fins i tot una crisi de cavall. “Fa quatre anys vam tocar fons, no vam jugar ni el play-off, en el club només hi havia deutes, no podíem cobrar ni subvencions i en el primer equip érem sis sèniors i set sub-20; anàvem a tot arreu amb cotxe i trucàvem fins i tot a algun jugador que estava malalt perquè si no no érem prou”, recorda Barnola, uns dies després de l’espectacular cinquè partit de la final de la lliga que l’equip va acabar perdent a la pista del Txuri-Urdin (3-2).

“Ens va fer ràbia perdre d’aquesta manera, perquè amb 2-2 vam tirar dues pilotes al pal, hi va haver un gol fantasma i en general ells mateixos van reconèixer que havíem estat millors. A la pròrroga era molt difícil sorprendre’ls perquè, la veritat, tenen un porter d’aquells que marquen la diferència. Ho ha fet en les tres últimes finals”, explica el tècnic. Amb el canvi de junta el 2016 –Tomàs Torrent és escollit com a nou president amb el mateix Barnola com a col·laborador–, el club va sortir de l’estat de respiració assistida i aquesta temporada 2018/19 ja ha disposat de 25 jugadors. “És un luxe i sincerament crec que amb un o dos retocs de qualitat la temporada vinent encara serem més forts i tindrem més possibilitats de lluitar pel títol.” L’entrenador també admet que el club ha de reforçar encara més l’aposta pel planter i concretament per una de les posicions més complexes d’aquest esport, la de porter. “Igualar l’estructura del Txuri no és fàcil. Ells tenen tres estrangers, tres jugadors més nacionalitzats i un bloc sòlid que ja té sis anys de continuïtat”, explica un tècnic que és tota una institució en l’entitat.