La generació retrobada
Handbol. El Sarrià disputa la fase d’ascens a Plata, vuit anys després de renunciar-hi, amb un equip liderat pels jugadors que van obtenir el bronze en l’estatal juvenil el 2014 i amb el compromís de la junta
“No tenim cap pressió ni obligació de guanyar però, un cop som allà, no hi renunciem. Anem a totes.” És la filosofia amb què el Sarrià afronta la fase d’ascens a Plata, en paraules del seu tècnic, Pere Coll.
L’entitat sarrianenca torna a una fase d’ascens a Plata vuit anys després de la que es va disputar a Girona, al Palau-sacosta, en què pujaven tres equips i el conjunt entrenat per Jordi Congost i presidit per Josep Delgado va ser segon però va renunciar a fer efectiu l’ascens. El Bordils, l’únic que quedava fora –el Gijón i el Puente Genil sí que van pujar–, disputaria dues fases més, el 2012 i el 2013, per arribar a la categoria en què s’ha mantingut aquests sis anys. La d’Avilés serà la tercera fase del Sarrià en més de quatre dècades a primera estatal, després del 1994 (no era campió de lliga) i el 2011 (sí).
El Sarrià, amb una junta renovada l’estiu passat i que es va marcar com a objectiu a mitjà termini arribar a la segona categoria de l’handbol estatal, ha acabat primer en la lliga amb una plantilla que gira entorn de l’equip que el 2014 va acabar tercer en el campionat estatal juvenil. “Són nois que han anat madurant i ara tenen 23 o 24 anys i porten el pes de l’equip. Fins ara eren complements i potser ja els toca fer el salt”, assenyala Coll, que és el màxim responsable de l’equip després que Josep Espar, en el que era el seu retorn a l’entitat, va acceptar l’oferta del Wisla Plock, si bé és el director esportiu del Sarrià. El barceloní, que ja va marxar abans per anar al Veszprém, és l’aposta de la junta, que s’ha compromès amb la plantilla. “Ens va reunir i ens va dir que si pujàvem estaven disposats a fer l’esforç i jugar a plata. És el que els jugadors volien saber”, diu Coll.
Per començar
“És un grup que crec que serà força igualat, no hi ha cap equip que destaqui. L’Avilesina és semblant a nosaltres, un equip de planter”, afirma el tècnic sarrianenc sobre el seu primer rival, l’amfitrió –hi ha tres fases i pugen els primers de cadascuna–. “L’Algemesí i el Xíria hi són més cada any, repeteixen fases i aquesta experiència també és important. Poden tenir més pressió”, hi afegeix sobre els altres dos.
“Per mi els millors partits que hem fet han estat gràcies a la defensa. Quan hi estem bé ens permet sortir al contraatac i atacar fàcilment, també et dona seguretat i et permet fallar algun llançament. Si estàs més fluix darrere, en atac no te la pots jugar tant”, diu Pere Coll sobre la que ha de ser la identitat del seu equip, també en aquesta fase i tenint en compte l’estil que els ha permès arribar a disputar l’ascens, com a primers de grup. El Sarrià ha encaixat 24 gols per partit en la lliga i el Xíria, segon del seu grup, 22,5 –també Avilés, entrant la darrera jornada i amb els mateixos punts que el tercer, 25,5 encaixats–. L’Algemesí ha acabat líder del seu grup amb 20,7 encaixats.
Pere Coll té jugadors tocats però compta amb tots amb l’excepció de Nitu Pórtulas, l’únic jugador que era a la fase el 2011, juntament amb Josep Ballester, que per motius laborals no sap fins a l’últim moment si podrà ser a Avilés i jugar algun partit.