Orgull ‘tiburón’
Handbol. Plata per al Sarrià en l’estatal infantil, el millor resultat del club des del bronze juvenil del 2014
barça 33 sarrià 28
FC BARCELONA LASSA:Sans, Giner (8), Conesa (2), Djordje Cikusa (3), Petar Cikusa (3), Roy (5), Palacios, Filba, Seguín, Ruiz, Guerrero, Puntas, Carreño (5), Villanueva (4), Bou (2) i Tricas (1).UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ:Garcia, Rispau (16), Quiroga, Kleiner (2), Martín, Planagumà, Mallola (3), Arroyo, Arnau Teixidor, Adrià Teixidor (1), Falgàs (2), Delgado, Vargas, Nievas (4) i Riera.PARCIALS:3-4, 6-5, 13-8, 16-10, 20-11; 22-14, 27-17, 29-19, 32-23 I 33-28.ÀRBITRES:Raíl Oyarzun Aylagas i Aritz Zaragueta Ruiz. Exclusions a Giner i Roy del Barça i a Arroyo, Adrià Teixidor (2) i Nievas del Sarrià.El Sarrià va assolir el seu millor resultat en les categories de formació, el subcampionat estatal infantil, de què la Unió Esportiva Sarrià i l’Handbol Bordils van organitzar la fase final. Els sarrianencs van jugar la final a Bordils –la primera fase (líder) i la semifinal la van jugar a casa– contra el Barça, que havia guanyat el campionat de Catalunya fa un mes a Sarrià de Ter (29-26 en la final).
La plata supera el bronze juvenil el 2014 a Alcobendas, on els sarrianencs van disputar també el sector per accedir a aquesta fase final. El gros d’aquell equip, que dirigien Guti i Jaume Pórtulas, és ara la base de l’equip que ha pujat a plata i que el curs que ve debuta en la segona categoria de l’handbol estatal.
Adrià Rispau, la sensació del Sarrià i del torneig (16 gols ahir i 51 en tota la fase), va donar els tres avantatges al Sarrià, a l’inici de la final (0-1, 2-3 i 4-5) que els blaugrana van encarrilar amb un parcial de 4-0. Torres va demanar un primer temps mort (8-5, 10:56) i, set minuts després, un altre (15-8, 17:57). Guillem Mallola va marcar després de cadascun, però el Barça tenia el títol coll avall en el descans.
“Som guanyadors i sortíem a guanyar, però la renda al principi ha estat molt gran i després, ens ha costat molt”, exposava Torres, que malgrat la doble inferioritat entre els dos temps morts no apuntava s l’arbitratge com un desequilibri. “Ens marca, però la clau han estat els nostres nervis i l’excitació de jugar una final”, argumentava, abans d’afegir-hi el desgast en el camí per accedir a la lluita pel títol comparant les dues plantilles i les semifinals (40-15 el Barça i 29-21 el Sarrià).