El Sarrià va asso­lir el seu millor resul­tat en les cate­go­ries de for­mació, el sub­cam­pi­o­nat esta­tal infan­til, de què la Unió Espor­tiva Sarrià i l’Hand­bol Bor­dils van orga­nit­zar la fase final. Els sar­ri­a­nencs van jugar la final a Bor­dils –la pri­mera fase (líder) i la semi­fi­nal la van jugar a casa– con­tra el Barça, que havia gua­nyat el cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya fa un mes a Sarrià de Ter (29-26 en la final).

La plata supera el bronze juve­nil el 2014 a Alco­ben­das, on els sar­ri­a­nencs van dis­pu­tar també el sec­tor per acce­dir a aquesta fase final. El gros d’aquell equip, que diri­gien Guti i Jaume Pórtu­las, és ara la base de l’equip que ha pujat a plata i que el curs que ve debuta en la segona cate­go­ria de l’hand­bol esta­tal.

Adrià Ris­pau, la sen­sació del Sarrià i del tor­neig (16 gols ahir i 51 en tota la fase), va donar els tres avan­tat­ges al Sarrià, a l’inici de la final (0-1, 2-3 i 4-5) que els blau­grana van encar­ri­lar amb un par­cial de 4-0. Tor­res va dema­nar un pri­mer temps mort (8-5, 10:56) i, set minuts després, un altre (15-8, 17:57). Gui­llem Mallola va mar­car després de cadas­cun, però el Barça tenia el títol coll avall en el des­cans.

“Som gua­nya­dors i sortíem a gua­nyar, però la renda al prin­cipi ha estat molt gran i després, ens ha cos­tat molt”, expo­sava Tor­res, que mal­grat la doble infe­ri­o­ri­tat entre els dos temps morts no apun­tava s l’arbi­tratge com un dese­qui­li­bri. “Ens marca, però la clau han estat els nos­tres ner­vis i l’exci­tació de jugar una final”, argu­men­tava, abans d’afe­gir-hi el des­gast en el camí per acce­dir a la lluita pel títol com­pa­rant les dues plan­ti­lles i les semi­fi­nals (40-15 el Barça i 29-21 el Sarrià).