L’any del tauró
Handbol. El Sarrià guanya la copa catalana per tercer cop i tanca la temporada de l’ascens a plata amb un triomf sobre la Roca, l’únic equip que l’havia guanyat els dos cops aquest curs
sarrià 30 la roca 25
UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ:Pau Guitart, Pòrtulas (7), Fina (1), Pere Arnau (6), Ballester (2), Mariscal (5), Antonio Moreno, Arnau Rovira (4), Tserno, Gutiérrez, Guillem Torres (3), Adrià Serrano i Oriol Teixidor (2). Exclusions a Pòrtulas (9’), Pere Arnau (34’) i Fina (56’).BM LA ROCA:Catafal (2), Puig (4), Pérez (6), González, Gesa, Manzano (8), Pineda (1), Mainar (1), Mesas (1), Galisteo, Blanes, Blanco (1), Fernández i Montserrat (1). Exclusions a Gesa (4’), Manzano (44’), Pineda (46’) i Catafal (58’).PARCIALS:2-2, 5-4, 8-7, 10-9, 11-11, 13-13; 17-13, 21-16, 22-18, 24-20, 25-24 i 30-25.El Sarrià va tancar el millor curs de la seva història, ahir a casa, amb el títol de la copa catalana. És el tercer del club, després dels del 2011 a Bordils contra l’Adrianenc –aquella temporada, la de l’ascens que després no es va fer efectiu, l’equip també havia acabat primer la lliga– i de fa dos anys a Banyoles contra el Sant Esteve Sesrovires –el Granollers va ser el rival d’Asobal en la semifinal de la Supercopa (26-29). La copa tanca el que es podria denominar l’any del tauró, amb primer lloc a la lliga i l’ascens a plata. I trencala malestrugança amb la Roca, l’únic que havia guanyat els dos enfrontaments en la lliga a l’equip de Pere Coll (26-27 i 29-23), que ahir dirigia el seu darrer partit a la banqueta de l’equip –també Jordi De Toro, el segon. Salva Puig, el tècnic per al debut a plata, era a la graderia del pavelló.
Córrer és la vida
Els dos únics desavantatges del Sarrià van ser a l’inici del patit: 0-1 i 1-2, en el primer dels quatre penals transformats sense error per Jordi Puig, tots abans del descans (13-13). Guillem Torres de mitja vola i assistit per Pere Arnau obria un parcial de 3-0, que completaven el mateix Arnau i Nitu Pòrtulas, també al contraatac i després d’una primera ràfega d’aturades de Pau Guitart. Sense córrer, la Roca va igualar el partit a 9 (Pérez al contraatac), a 10 (Manzano a l’extrem) i a 11 (Puig de penal, és clar).
Nitu Pòrtulas va fer dos gols seguits abans del descans (13-11) i tres després (16-13), abans que Mariscal i Teixidor establissin una primera màxima de cinc (18-13). Torres assistit per Pòrtulas al 8 de la segona (19-14) hi posava el toc de qualitat.
Final oberta i tancada
Els visitants van necessitar 6:12 per marcar el seu primer gol en la segona meitat (Catafal), però la renda es va estabilitzar fins que la Roca, malgrat dues exclusions, ajustava el marcador amb un únic gol local en 4 minuts (Pere Arnau, 24-20).
Manzano, després de temps mort de Pere Coll, (21:49) obria la final, sol al contraatac (24-23). S’hi va posar tothom, al pavelló. I Arnau Rovira la va començar a tancar amb tres gols seguits, després (27-24), el tercer després d’una gran intervenció de Guiti, que encaixava el darrer gol de penal (27-25) abans que Pere Arnau i Ballester, en ple deliri col·lectiu, tanquessin el marcador.