Progressa adequadament amb la mirada a Tòquio

Ona Car­bo­nell, la neda­dora més llo­re­jada en mun­di­als (23 meda­lles), ja albira el final del cam­pi­o­nat a Gwangju. Ahir era el torn del duet lliure, una rutina amb pedigrí pel fet de trac­tar-se d’una moda­li­tat del pro­grama olímpic. Amb Paula Ramírez (Kallípolis) com a pare­lla de ball, el duet català va evi­den­ciar els seus pro­gres­sos i va con­so­li­dar la cin­quena plaça de la fase pre­li­mi­nar, però han de polir l’exe­cució si d’aquí a un any volen entrar en la pugna per les meda­lles. Les rus­ses Svet­lana Koles­nit­xenko i Svet­lana Romai­xina van exer­cir d’ara­nyes i van tei­xir una autèntica obra mes­tra (97,500). Romai­xina, per cert, ja ha gua­nyat 21 meda­lles d’or en mun­di­als. Les xine­ses Wenyan Sun i Xuec­hen Huang (95,7667) i les ucraïneses Anas­ta­siia Savtx­huk i Marta Fie­dina (94,100) van com­ple­tar el podi. La pare­lla japo­nesa, for­mada per Megamu Yos­hida i Yukiko Inui, va ocu­par el quart lloc (93,000) i es va dis­tan­ciar una mica més del duet català (91,700), que al seu torn va man­te­nir a rat­lla les ita­li­a­nes Linda Cer­ruti i Cons­tanza Ferro (91,000).

Car­bo­nell i Ramírez van actuar amb el caràcter i l’ener­gia que neces­si­tava una rutina fla­menca titu­lada Pasión mala­gueña. Per a la com­po­sició, acom­pa­nyada d’acords de gui­tarra de Juan Manuel Cañiza­res i la veu de Plácido Domingo, els va cal­dre l’ajuda del direc­tor del ballet naci­o­nal espa­nyol, Anto­nio Najarro, que les va asses­so­rar en alguna sessió al cen­tre d’alt ren­di­ment de Sant Cugat. L’exer­cici va ser nota­ble, tot i alguna petita errada de sin­cro­nit­zació final. En tot cas, el camí cap a Tòquio ja està traçat.

Car­bo­nell, que avui tan­carà la seva atapeïda agenda amb la final de l’equip lliure, valo­rava així la seva actu­ació: “Estem molt con­ten­tes amb aquest cinquè lloc. Penso que hem millo­rat molt. Hi ha hagut cose­tes; òbvi­a­ment no ha estat per­fecte, però penso que la mutació ha estat molt bona i el feed­back de Mayu Fujiki ha estat molt posi­tiu. Crec que cada vegada ens espe­ro­nem més, i està molt bé, perquè de cara als Jocs de Tòquio ja sabem el que falla i el que no. Ha estat un molt bon entre­na­ment de cara a la tem­po­rada vinent. Em sem­bla que la rutina encisa tot­hom, tant el banya­dor com tota la música, i ara hem de tre­ba­llar més alguns ele­ments d’exe­cució.” Des que va tocar el cel amb la meda­lla de plata en els tres minuts qua­ranta segons que va durar el tango dels Jocs Olímpics de Lon­dres, amb l’ales­ho­res capi­tana Andrea Fuen­tes, Car­bo­nell ha tin­gut fins a cinc com­pa­nyes dife­rents de ball en la selecció espa­nyola. Ara, sigui amb Ramírez o la madri­le­nya Sara Saldaña, tenen feina i rodatge per fer.

A més de la final d’equip lliure, en la sessió mati­nal de la jor­nada –mati­nada pas­sada cata­lana– també s’ha dis­pu­tat la pre­li­mi­nar del duet mixt lliure, amb els cata­lans Emma García (CN Saba­dell) i Pau Ribes (les Fran­que­ses).