Ona Carbonell, la nedadora més llorejada en mundials (23 medalles), ja albira el final del campionat a Gwangju. Ahir era el torn del duet lliure, una rutina amb pedigrí pel fet de tractar-se d’una modalitat del programa olímpic. Amb Paula Ramírez (Kallípolis) com a parella de ball, el duet català va evidenciar els seus progressos i va consolidar la cinquena plaça de la fase preliminar, però han de polir l’execució si d’aquí a un any volen entrar en la pugna per les medalles. Les russes Svetlana Kolesnitxenko i Svetlana Romaixina van exercir d’aranyes i van teixir una autèntica obra mestra (97,500). Romaixina, per cert, ja ha guanyat 21 medalles d’or en mundials. Les xineses Wenyan Sun i Xuechen Huang (95,7667) i les ucraïneses Anastasiia Savtxhuk i Marta Fiedina (94,100) van completar el podi. La parella japonesa, formada per Megamu Yoshida i Yukiko Inui, va ocupar el quart lloc (93,000) i es va distanciar una mica més del duet català (91,700), que al seu torn va mantenir a ratlla les italianes Linda Cerruti i Constanza Ferro (91,000).

Carbonell i Ramírez van actuar amb el caràcter i l’energia que necessitava una rutina flamenca titulada Pasión malagueña. Per a la composició, acompanyada d’acords de guitarra de Juan Manuel Cañizares i la veu de Plácido Domingo, els va caldre l’ajuda del director del ballet nacional espanyol, Antonio Najarro, que les va assessorar en alguna sessió al centre d’alt rendiment de Sant Cugat. L’exercici va ser notable, tot i alguna petita errada de sincronització final. En tot cas, el camí cap a Tòquio ja està traçat.

Carbonell, que avui tancarà la seva atapeïda agenda amb la final de l’equip lliure, valorava així la seva actuació: “Estem molt contentes amb aquest cinquè lloc. Penso que hem millorat molt. Hi ha hagut cosetes; òbviament no ha estat perfecte, però penso que la mutació ha estat molt bona i el feedback de Mayu Fujiki ha estat molt positiu. Crec que cada vegada ens esperonem més, i està molt bé, perquè de cara als Jocs de Tòquio ja sabem el que falla i el que no. Ha estat un molt bon entrenament de cara a la temporada vinent. Em sembla que la rutina encisa tothom, tant el banyador com tota la música, i ara hem de treballar més alguns elements d’execució.” Des que va tocar el cel amb la medalla de plata en els tres minuts quaranta segons que va durar el tango dels Jocs Olímpics de Londres, amb l’aleshores capitana Andrea Fuentes, Carbonell ha tingut fins a cinc companyes diferents de ball en la selecció espanyola. Ara, sigui amb Ramírez o la madrilenya Sara Saldaña, tenen feina i rodatge per fer.

A més de la final d’equip lliure, en la sessió matinal de la jornada –matinada passada catalana– també s’ha disputat la preliminar del duet mixt lliure, amb els catalans Emma García (CN Sabadell) i Pau Ribes (les Franqueses).