Ona Carbonell i Paula Ramírez consoliden el cinquè lloc del duet lliure
Natació artística. La final del mundial també ha servit per calibrar les possibilitats de la parella catalana amb vista als Jocs Olímpics de Tòquio
Ona Carbonell, la nedadora més llorejada en mundials (23 medalles), ja albira el final del campionat a Gwangju. Aquest migdia era el torn del duet lliure, una rutina amb pedigrí pel fet de tractar-se d’una modalitat del programa olímpic. Amb Paula Ramírez (Kallípolis) com a parella de ball, el duet català ha evidenciat els seus progressos i ha consolidat la cinquena plaça de la fase preliminar, però han de polir l’execució si d’aquí un any volen entrar en la pugna per les medalles. Les russes Svetlana Kolesnichenko i Svetlana Romaixina han exercit d’aranyes i han teixit una autèntica obra mestra (97,500). Romaixina, per cert, ja ha guanyat 21 medalles d’or en mundials. Les xineses Wenyan Sun i Xuechen Huang (95,7667) i les ucraïneses Anastasiya Savchuk i Marta Fiedina (94,100) han completat el podi. La parella japonesa, formada per Megamu Yoshida i Yukiko Inui han ocupat el quart lloc (93,000) i s’han distanciat una mica més del duet català (91,700), que al seu torn ha mantingut a ratlla les italianes Linda Cerruti i Constanza Ferro (91,000).
Carbonell i Ramírez han actuat amb el caràcter i l’energia que precisava una rutina flamenca titulada Pasión malagueña. Per a la composició, acompanyada d’acords de guitarra de Juan Manuel Cañizares i la veu de Plácido Domingo, van precisar de l’ajuda del director del ballet nacional Antonio Najarro, que les va assessorar en alguna sessió al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. L’exercici ha estat notable, tot i alguna petita errada de sincronització final. En tot cas, el camí cap a Tòquio ja està traçat.
Carbonell, que demà tancarà la seva atapeïda agenda amb la final de l’equip lliure, ha valorat així la seva actuació: “Estem molt contentes amb aquest cinquè lloc. Penso que hem millorat molt. Hi hagut cosetes; òbviament no ha estat perfecte, però penso que la mutació ha estat molt bona i el feed-back de Mayu Fujiki ha estat molt positiu. Penso que cada vegada ens creixem més i està molt bé perquè de cara als Jocs Tòquio ja sabem el que falla i el que no. Ha estat un molt bon entrenament de cara a la temporada vinent. Penso que la rutina encisa a tothom, tant el banyador com tota la música, i ara hem de treballar més alguns elements d’execució.” Des que va tocar el cel amb la medalla de plata en els Tres minuts quaranta segons que va durar el Tango dels Jocs Olímpics de Londres, amb l’aleshores capitana Andrea Fuentes, Carbonell ha tingut fins a cinc companyes diferents de ball en la selecció espanyola. Ara, sigui amb Ramírez o la madrlenya Sara Saldaña, tenen feina i rodatge per endavant.
A més de la final d’equip lliure, en la sessió matinal de la jornada –aquesta matinada catalana– també es disputarà la preliminar del duet mixt lliure amb els catalans Emma García (CN Sabadell) i Pau Ribes (Les Franqueses).