El debat sobre qui serà probablement la gran figura del mundial genera pocs dubtes. La nedadora de Washington Katie Ledecky (22 anys) acumula 14 títols mundials des del 2013, només superada per Michael Phelps (26) i Ryan Lochte (18). Si repeteix l’actuació de fa dos anys a Budapest (cinc ors i una plata) deixarà enrere en el rànquing de tots els temps Lochte i al davant només tindrà Phelps, l’Aquaman de la natació moderna. Ledecky no s’està de res i ho nedarà pràcticament tot a Gwangju, 200, 400, 800, 1.500 i 4x200 m lliure.

Aquesta és una operació de risc perquè si bé la seva superioritat en les proves de fons és incontestable –al maig va batre el rècord mundial dels 1.500 m– en els 200 i els 400 m cada vegada té més rivals que juguen, és clar, la carta del desgast de la nord-americana. En l’àmbit internacional Ledecky no ha perdut mai una cursa dels 800 m però en els 200 m va ser subcampiona en el mundial del 2017 i tercera –un resultat inaudit per a ella– en els campionats Pan Pacífic. Aquest 2019 s’ha reservat gairebé exclusivament per al mundial, però serà molt difícil que pugui batre precisament en els 200 m la jove australiana de divuit anys Ariarne Titmus, que ha fet la sisena millor marca de tots els temps, o la més ràpida de l’any, la campiona europea Sarah Sjoestroem. En els 400 m –la primera final que haurà de disputar avui (13h33) –Ledecky té els 12 millors temps de la història i la millor marca de la temporada (3:59.28), però Titmus ha baixat aquest 2019 dues vegades dels quatre minuts i aspira legítimament a prendre-li un títol.

En les llargues distàncies no hi ha color. La seva marca dels 800 aquest any és quatre segons més ràpida que la de qualsevol altre i en els 1.500 m del campionat Pan Pacífic de l’any passat, tot i no trobar-se en el seu millor moment, va guanyar amb 21 segons d’avantatge. Ledecky, tot i a competència que es troba en els 200 m o la solitud dels 1.500 m, no té preferències. Ho deia en una recent entrevista al Washington Post: “M’agraden totes dues, són proves que afronto de manera diferent. Continuaré nedant-les i entrenar-les per afrontar tots els reptes que em venen al davant, encara que sé que les rivals estan ultramotivades per la meva presència.”

Tot i el domini que manté Ledecky en les proves de crol certament la nord-americana no ha repetit cap actuació com la dels Jocs de Rio, quan va batre els rècords del món dels 400 i els 800 –els 1.500 m no són olímpics – i va fer la seva millor marca en els 200 m. Ho digui o no, el seu cap pensa també en Tòquio 2020.