El mètode ‘científic’ de Jou
Natació. Joan Lluís Pons, el millor de la selecció espanyola a Gwangju, compagina els entrenaments i els estudis de microbiologia, una norma en el grup de nedadors que prepara el tècnic del Sant Andreu
El CN Sant Andreu ha aportat en el mundial de Gwangju quatre representants en la natació en línia, més d’un 40% de la selecció espanyola. Més enllà de l’orgull de club i dels seus resultats a la ciutat sud-coreana, el quartet de nedadors de les files andreuenques coincideixen en compaginar la seva carrera esportiva amb una d’universitària i, concretament de la branca científica: la biomedicina, la medicina, la microbiologia i la infermeria. La més veterana i experimentada del grup, Jessica Vall (Barcelona, 1988), és l’exemple a seguir. Va tenir una explosió tardana i no va prioritzar la natació fins que va acabar els seus estudis de biomedicina. “Pot semblar una anècdota, però defineix una mica la manera de funcionar que ens proposa en Jordi Jou com a líder. La natació és important, però no es pot oblidar el terreny personal i, dins d’aquest àmbit, els estudis i la formació”, ressalta la medallista de bronze en el mundial de Kazan 2015 i que a Gwangju ha accedit a les semifinals tant en els 100 m (14a) com en els 200 m braça (16a).
Dues aplicacions
El tècnic olotí considera que el fet de combinar els dos àmbits és una de les “claus” del funcionament del grup. “Directament els obligo a estudiar. Quan som a la piscina estan focalitzats en l’entrenament, però quan acaben tanquen aquesta porta. Tanquen l’aplicació de la natació i obren la de la universitat. Això els dona vida i no depenen només de les marques i les classificacions. Crec que per a la seva formació a nivell personal els ajuda moltíssim i després ho poden traspassar a l’esport”, sentencia.
Joan Lluís Pons (Sóller, 1996), flamant quart classificat en els 400 m estils del mundial amb rècord d’Espanya inclòs (4:13.30), s’ha incorporat aquesta mateixa temporada a les files del Sant Andreu i trenca una llança en favor del seu mètode de treball. “Estic molt content perquè per primera vegada estic en un grup que no només neda sinó que fa altres coses a fora la piscina. Crec que el fet que hàgim estat quatre els que ens hem classificat per al mundial, i haver-ho aconseguit compaginant-ho amb els estudis, sense fer carreres a distància, ni estant en centres d’alt rendiment, és un exemple per a la gent d’altres clubs d’Espanya. Si realment vols, pots”, ressalta Pons, estudiant de microbiologia.
Premi molt treballat
Segurament, qui ha tingut més dificultats per conciliar els dos àmbits aquesta temporada és Lidón Muñoz (Castelló de la Plana, 1995), que a Gwangju s’estrenava en un mundial d’estiu i va aconseguir una plaça de semifinalista en els 50 m lliures (15a). “Aquest any ha estat molt i molt difícil. He hagut de fer un esforç inhumà, perquè em vaig matricular de tot el quart curs de medicina perquè creia que ho podia fer. Volia forçar aquest any preolímpic i aprofitar-ho. Al final ho he fet tot amb molt bons resultats tant a la universitat com en la natació, ja que he pogut classificar-me per al meu primer mundial d’estiu i fer rècord d’Espanya. Realment, però, ha estat un any molt intens i la gent que està al meu voltant ho sap, i m’ha vist patir”, recorda. En aquest sentit, la nedadora castellonenca reparteix agraïments pel suport tant des del CN Sant Andreu com de la unitat docent de la Universitat, professors, companys i personal de gestió de l’hospital Germans Trias i Pujol. “M’han ajudat molt, sense tota aquesta gent no hauria pogut tirar endavant”, subratlla. Amb el quart curs aprovat i els Jocs de Tòquio a l’horitzó, Lidón es prendrà un respir: “Es tracta d’un any olímpic. No em matricularé de tot cinquè i em deixaré algunes assignatures per al curs següent per anar més tranquil·leta”, assegura.
La quarta andreuenca i la benjamina del grup a Gwangju és Àfrica Zamorano (Barcelona, 1998), que tot i la seva joventut ja ha competit en dos mundials. De fet, ha repetit posició (13a en 200 m esquena), tot i que amb pitjor registre (2:09.73 a Budapest i 2:10.54 a Gwangju). Zamorano tot just és estudiant de primer d’infermeria. “Vaig per la via lenta perquè vaig començar partint el curs. Vaig a poc a poc i seguint els passos dels altres del grup. Ho compaginem bé , ens va bé desconnectar a la uni i així fem més coses que no només nedar”, esgrimeix l’especialista en esquena.
Jordi Jou volia que els seus nedadors li donessin feina en totes les sessions de tarda al centre aquàtic de Nambú. Al final va haver de treballar en cinc jornades vespertines i pel cap baix tots han adquirit com a mínim la condició de semifinalistes. Tocarà fer balanç i començar a preparar el nou curs olímpic, però sempre amb la norma de no deixar els estudis de banda.