Braçades cap a Tòquio
Natació. Marquès, Gascón, Ponce i Salguero van confirmar-se en el mundial de Londres com les grans figures catalanes i van posar un peu i mig en la cita olímpica del 2020
Les grans figures de la natació paralímpica catalana ja veuen les llums de Tòquio a una any de la gran cita. El seu ressò mediàtic en l’últim mundial de Londres va quedar a anys llum dels d’altres esportistes, com els jugadors de la selecció espanyola de bàsquet, però també van confirmar que estan entre els millors del món amb la dificultat afegida que suposa nedar amb una discapacitat.
El mundial va acabar diumenge i va ser un dels més competitius que es recorden. La competició va certificar el bon moment de Núria Marquès (1 or i 1 bronze), Sarai Gascón (2 plates i 2 bronzes), Toni Ponce (1 plata i dos bronzes) i Òscar Salguero (1 plata). Tots van donar la plaça olímpica a la federació espanyola en les seves respectives proves.
Per a la terrassenca Sarai Gascón (26 anys) no va ser un campionat qualsevol. Una de les més veteranes de la natació paralímpica catalana va arribar a la xifra de 16 medalles en la història dels mundials (set ors, sis plates i tres bronzes). En un dels grans duels de la cita, la final dels 200 m estils SM9, va lluitar cos a cos contra la seva successora natural, la nedadora de Castellví de Rosanes Núria Marquès (20 anys), que va aconseguir en aquesta prova l’única medalla d’or de la natació catalana. Totes dues van haver de batre les seves marques personals (2:34.51 i 2:36.60) per confirma-se com les dues millors del món. Marquès ja acumula dotze medalles en els mundials des del seu debut a Glasgow el 2015. A Londres li va faltar sort perquè va ser desqualificada en els 100 m esquena, prova en què va ser campiona a Mèxic el 2017.
“Ha estat un any dur en el qual m’ha costat trobar la motivació després de tants anys seguits de competició, però soc molt competitiva i les marques que he fet m’ajudaran a trobar l’engruna de motivació que em faltava”, va dir Gascón en acabar el campionat.
A les portes de l’or hi van quedar el barceloní Toni Ponce, plata en els 200 m lliure S5, i el sabadellenc Òscar Salguero, en els 100 m braça SB8 en l’última jornada. El vallesà va buscar l’or fins a pràcticament l’última braçada contra el rus Kalina i va aturar el cronòmetre en 1:08.97, millor marca personal i a 15 centèsimes de retenir l’or del mundial del 2017. “La final m’ha donat seguretat per prepara-me per a l’any vinent i poder superar el rus, perquè hi he quedat realment molt a prop”, va assenyalar el nedador, que s’entrena al CAR amb Jaume Marcé. Ponce, per la seva banda, va quedar lluny del campió en els 200 m estils S5, però la seva progressió resulta cada any més evident.
PROTAGONISTA
LA XIFRA
La precocitat de Gascón i Marquès
Ara que es parla de la gesta extraordinària que suposa per a un jugador de 16 anys debutar en el Barça, hi ha molts altres exemples de nens i nenes que triomfen quan encara van a l’ESO o a l’institut. Gascón, per exemple, va debutar en un mundial amb només 14 anys acabats de fer en un mundial a Sud-àfrica i ja va pujar al podi com a campiona del món. Amb 15 anys Núria Marquès ja era una de les grans sensacions de la natació mundial i va guanyar quatre medalles en el seu primer mundial.