‘Tsunami’ Biles
El fenomen nord-americà estén la seva supremacia a Stuttgart i ja suma cinc títols mundials en el concurs complet
La campiona olímpica és l’única que competirà el cap de setmana en les quatre finals per aparells
Des que va irrompre amb només setze anys en el mundial d’Anvers 2013, Simone Biles ha arrasat amb tot i ha provocat una autèntica sacsejada a l’univers de la gimnàstica artística. A excepció del 2017 a Mont-real, en què es va prendre un any sabàtic després de la glòria olímpica a Rio de Janeiro, la menuda gimnasta d’Ohio (1,42 m i 48 kg) ha acaparat tots els títols del concurs general i per equips (Nanning 2014, Glasgow 2015, Doha 2018 i enguany el de Sttutgart 2019). Després de liderar la selecció dels Estats Units en la jornada de dimarts, ahir va conquerir a Stuttgart el seu cinquè títol absolut, una fita sense precedents en la història del campionat. El seu botí en mundials ja s’eleva a 22 medalles, 16 de les quals, d’or, i si no hi ha cap sorpresa marxarà de la ciutat alemanya havent trencat el rècord de 23 metalls de Vitali Stxerbo, perquè és l’única que s’ha classificat per a les quatre finals per aparells. En categoria masculina, la referència és el japonès Kohei Uchimura, absent a Alemanya, però que va encadenar sis títols mundials en el concurs complet, del 2009 al 2015.
De principi a fi
En la final del concurs complet de Stuttgart, Biles va marcar diferències des de la primera rotació. L’exercici de salt, tot i que un peu va sortir de la zona delimitada per la recepció, ja la va catapultar fins al primer lloc amb una nota d’entrada de 15,233. En la segona rotació, la nord-americana va superar amb molt bona nota el que en teoria era el seu exercici més fluix, les asimètriques, i amb un 14,733 va ampliar el seu avantatge en la meitat de la competició. En la barra d’equilibri no va prendre riscos –no va fer el doble doble de sortida, un dels elements que portaran el seu nom en el nou codi–, però va tornar a ser la millor i va consolidar el seu lideratge amb una puntuació de 14,633. Només li quedava rematar la feina en el terra. Totes les gimnastes ja havien acabat el concurs i tot el pavelló quedava pendent de l’actuació de l’estrella nord-americana, i la seva primera diagonal amb l’espectacular doble mortal agrupat amb triple pirueta amb què va enlluernar aquest estiu. Biles no va decebre les expectatives, va volar a més alçada que mai, però en la recepció va anar més enllà de la línia. La seva nota de sortida és de tanta dificultat que té molt marge respecte a les rivals. Va tenir un parell més de petites penalitzacions per traspassar els límits establerts, però no va ser cap obstacle per completar el millor exercici de tots (14,400) i rubricar el seu cinquè or mundial en el concurs complet amb una puntuació final de 58,999. La van acompanyar en el podi la jove xinesa de 16 anys Xijing Tang (56,899) i la russa Angelina Melnikova (56,399).
Història de superació
Més enllà de títols i guardons, la trajectòria de Biles és una història de superació. Filla d’un pare alcohòlic i una mare drogoaddicta, el seu avi la va rescatar d’un entorn familiar infernal quan només tenia 6 anys i va ser a aquesta edat quan es va iniciar en la gimnàstica, tota una via d’escapament.
Mireia Pont, entrenadora de gimnàstica al CAR de Sant Cugat, qualifica Biles de “fenomen”. I hi afegeix: “És el talent portat a l’extrem, representa tota una revolució en la gimnàstica. És fora del que és normal. És una acròbata. Ho té tot. Té força, té velocitat, és explosiva, i això, acompanyat del talent i del treball que porta al darrere, és una bomba. A més de tot això, està innovant amb elements nous, de molta dificultat, i això la converteixen en un fenomen mediàtic.”
LA XIFRA
“És la Nadia Comaneci del segle XXI”
Mireia Pont, entrenadora al CAR de Sant Cugat, admet que Simone Biles ha provocat una autèntica revolució en el món de la gimnàstica. “A nivell d’impacte mediàtic ho compararia amb Nadia Comaneci. Tothom recorda Comaneci i ara tothom parla de Biles. És com una altra revolució al segle XXI. En la gimnàstica femenina molt de tant en tant apareixen aquests fenòmens i es converteixen en supermediàtics. Són esportistes que traspassen les fronteres del seu esport com poden ser Usain Bolt, Michael Phelps o Rafa Nadal”, segella Pont. Una altra gimnasta de referència en la historial dels mundials és la russa Svetlana Khorkina, que es va imposar en les edicions del 1997, el 2001 i el 2003. “Físicament era un prototip totalment oposat. Són dues maneres de fer gimnàstica. Khorkina era elegant, fina i acurada, i Biles és explosivitat, acrobàcia i força”, ressalta l’entrenadora de gimnàstica del CAR de Sant Cugat.