Compromesos, o no tant
Reaccions. De la contundència del Girona i el Barça al plantejament més tebi de l’Espanyol o el RACC, passant per l’aturada de les activitats de les federacions de futbol, bàsquet o patinatge
Abans de les 10 del matí el Barça ja havia reaccionat a la sentència amb un comunicat on exigeix diàleg i dona suport als familiars dels presos polítics. Es reivindica com una entitat de referència de Catalunya i defensora de la llibertat d’expressió i del dret a decidir per fer les consideracions següents: “De la mateixa manera que la presó preventiva no va ajudar a resoldre el conflicte, tampoc ho farà la presó dictada avui, perquè la presó no és la solució. La resolució del conflicte que viu Catalunya implica, exclusivament, diàleg polític. Per això, ara més que mai, el club demana a tots els responsables polítics que liderin un procés de diàleg i negociació per resoldre aquest conflicte, que també ha de permetre l’alliberament dels líders cívics i polítics condemnats. El FC Barcelona manifesta també tot el seu suport i solidaritat a les famílies dels que són privats de la seva llibertat.”
També el Girona FC s’alinea entre els més contundents. A més d’expressar el rebuig a la sentència, aposta per un procés de diàleg i negociació “sense límits ni condicions” i indica que aquest procés hauria d’incloure també “l’alliberament dels líders cívics i polítics condemnats, empresonats injustament des de fa dos anys”.
Una altra perspectiva
L’Espanyol no comparteix els pronunciaments dels altres dos clubs catalans de la LFP. Davant la sentència de “l’anomenat procés”, es reivindica com una “entitat purament esportiva que, com a tal, no representa els sentiments, ni els pronunciaments personals i individuals de tots els seus socis i sòcies, com no podia ser d’altra manera”. Reitera “el respecte per les decisions judicials” i lamenta “el patiment que malauradament determinades situacions processals puguin generar a persones individuals, les seves famílies o als sentiments col·lectius” per acabar “encoratjant” els poders públics “a buscar solucions polítiques i democràtiques per a aquesta crisi social, per la via del diàleg i dintre del marc legal i del més estricte respecte a la legalitat”.
Tampoc va gaire més enllà el RACC, entitat amb molts interessos econòmics a l’Estat, que no va més enllà de declarar “la profunda preocupació per l’impacte en el futur immediat i a llarg termini del nostre país”, “el suport a totes les famílies directament afectades, moltes d’elles sòcies de la nostra entitat” i la defensa de “la convivència i el respecte mutu com a pilars de la nostra societat”, raó per la qual demana “una solució política, pactada i pacífica basada en el diàleg, la generositat i l’empatia”.
Activitats aturades
Algunes federacions –futbol, bàsquet, patinatge i altres– van emetre comunicats de rebuig a les condemnes i van cancel·lar les activitats d’ahir. La de futbol, que divendres passat ja havia suspès la Gala de les Estrelles prevista per ahir, va decretar de bon matí una aturada general pel dia d’ahir “en solidaritat amb els polítics i actors socials catalans condemnats” i entén que l’única via de solució inclou “la democràcia i el diàleg entre totes les parts”.
Minuts més tard la federació de bàsquet emetia un comunicat en què anunciava el tancament “a causa dels fets d’avui amb relació a la situació que viu Catalunya”. També reclama “diàleg” i ofereix suport i solidaritat “a les famílies dels que són privats de llibertat”.
La de patinatge recorda la seva trajectòria al costat “dels valors positius de l’esport, la defensa dels drets humans, les llibertats fonamentals, el dret a decidir i el dret a participar amb veu pròpia al món” abans de solidaritzar-se amb “els presos polítics i els seus familiars” i demanar-ne “la immediata llibertat”. “Després d’una presó preventiva injusta, la sentència condemnatòria ens allunya de la solució”, conclou.
Gran part dels grans clubs esportius de Catalunya també van fer públics comunicats de rebuig. Sense cap pretensió d’exhaustivitat, ho van fer el Nàstic, el Lleida Esportiu, el Bàsquet Manresa –que va suspendre els entrenaments–, l’Handbol Granollers, l’Uni Girona, el Sedis, el CN Sabadell...
BARÇA
“La política ha de liderar un diàleg per resoldre el conflicte i alliberar els condemnats”GIRONA
“Cal negociació per alliberar els líders polítics i cívics empresonats injustament”ESPANYOL
“Encoratgem a buscar solucions a la crisi social amb estricte respecte a la legalitat”El silenci de la Penya
Contrasta l’absència de comunicat del Joventut –que va filtrar que no n’emetria cap, com ja va passar amb la repressió policial de l’1 d’octubre– amb la contundència de persones amb passat verd-i-negre com Alfred Julbe –“Visca Catalunya Lliure!!! Mai més espanyols!!! Trenquem tots els lligams!!! Via pacífica però imparable!!!–, Tomàs Jofresa –“Que dur. Que terrorífic. Que desolador”– i també de l’expresident Jordi Villacampa, que en una piulada que més tard va esborrar deia: “Això d’avui no va de ser independentista o no. Va de respecte a les llibertats i d’un procés judicial i una sentència que no aplanen el camí per trobar solucions a un conflicte polític. Tot el meu suport als presos polítics i a les seves famílies.”
Les federacions alerten del retrocés democràtic
El món federatiu també ha pres partit. Algunes federacions, adherint-se al manifest Pels drets i les Llibertats, subscrit per sindicats i entitats de la societat civil com la UFEC, que denuncia la sentència com a “punt culminant d’un procés de judicialització al qual no s’hauria d’haver arribat mai”, mostra el “desacord” amb la sentència, que considera “injusta” i atemptatòria contra “els drets polítics, de manifestació, expressió, lliure associació i dissidència política” i que suposa “un retrocés en la qualitat democràtica de la nostra societat”. També es compromet a treballar “per la llibertat dels condemnats des d’amplis espais de consens”, fa una crida a posar fi a la judicialització i, adreçant-se a la ciutadania, l’anima a participar en les mobilitzacions.
Abans, algunes federacions havien tirat pel dret. Com les de motociclisme –“profund desacord amb la sentència, que ens allunya d’una solució dialogada i política”–, ciclisme –“ens oposem a tots els fets que atempten contra els drets fonamentals de les persones, llibertat d’expressió i de manifestació, i manifestem el compromís amb el dret a decidir del poble català”– o físic-culturisme –“l’única solució hauria d’implicar el diàleg”–, entre moltes altres.
La muntanya planta cara
L’esport de muntanya s’ha significat fa anys en defensa de la llibertat nacional. Ahir no van fallar ni Ferran Latorre –“Fa molt temps que em desaconsellen que em pronunciï políticament, però ho he seguit fent, assumint les conseqüències personals. Avui, més que mai, denuncio la sentència política contra unes idees, contra més de dos milions de catalans i contra la democràcia”– ni l’ara diputada Núria Picas –”Pacíficament mobilitzats i combatius. Res podrà contra la voluntat d’un poble”– o Araceli Segarra –“Mesquinesa, vergonya democràtica”– per acabar amb la contundent FEEC: “Una sentència contra la democràcia. En cap cas es pot permetre que estiguin cent anys a la presó per una causa injustificada.”