El ventall olímpic més obert
Gimnàstica artística. Una desena de gimnastes catalans pugnaran per entrar en l’equip espanyol per als Jocs de Tòquio 2020 després de no haver pogut competir en els de Rio 2016
La classificació per als Jocs de Tòquio 2020 dels dos equips de la federació espanyola (masculí i femení) obre el ventall de possibilitats perquè els gimnastes catalans tornin a competir en una cita olímpica. A Rio de Janeiro 2016, sense els equips classificats, no n’hi va haver cap. Els conjunts espanyols –onzè el masculí i dotzè el femení– van segellar el bitllet olímpic a principi de mes en el mundial de Stuttgart, i ho van fer, entre d’altres, amb la participació de quatre gimnastes catalans: Joel Plata (CG Sant Boi), Thierno Boubacar (Egiba Manresa), Marina González (Salt GC) i Alba Petisco (Esplugues Les Moreres). Tots quatre estaran entre els candidats a formar part del conjunt olímpic l’estiu vinent si tornen a tenir la confiança dels seleccionadors.
Joel Plata (Viladecans, 1998), el més experimentat dels quatre catalans a Stuttgart, valorava així la classificació per als Jocs de Tòquio: “Teníem una espineta clavada des del preolímpic de Rio. La classificació és la recompensa a molt de treball. Hem canviat moltes coses en l’entrenament respecte al cicle olímpic anterior. Hem fet molta més càrrega de treball, amb molta més responsabilitat i al final tot aquest treball s’ha vist reflectit en el mundial.” El gimnasta del CG Sant Boi, que va ocupar el 34è lloc en el concurs general, té clar que si segueixen treballant en la mateixa línia la selecció espanyola pot aspirar a acabar entre els deu primers o, fins i tot, donar la sorpresa i accedir a la final dels vuit millors a Tòquio. El seu company de club Rubèn López (Ripollet, 1990), que ja va ser als Jocs de Londres el 2012, va quedar aquest cop fora del mundial per una intervenció a l’espatlla, però amb vista a la cita olímpica pot tornar a entrar a l’equip espanyol.
Les dues gimnastes catalanes que van competir a Stuttgart, Marina González (Malgrat de Mar, 2002) i Alba Petisco (Sant Joan Despí, 2003), eren les benjamines de l’equip i tot just s’estrenaven en un mundial absolut. “Ha estat una experiència superemocionant. Feia molt temps que esperava aquest moment. Era un somni que tenia des de ben petita. I, a més, no era un mundial qualsevol perquè hi havia una pressió afegida important per la classificació olímpica en joc”, subratlla la gimnasta malgratenca, que ha viscut quatre mesos de màxima intensitat i que a principis de setembre va guanyar la medalla d’or en l’exercici de terra de la copa del món de Szombathely (Hongria).
González, com Petisco, és conscient que la competència per guanyar-se una de les quatre places de l’equip olímpic –en els Jocs hi ha un lloc menys que en el mundial– serà molt dura. Comptant només les catalanes, n’hi ha mitja dotzena més amb possibilitats. A Stuttgart, Alba Asensio (l’Hospitalet) va figurar com a reserva, Carla Font (Egiba) es va quedar en la preselecció i hi ha altres gimnastes que han competit en mundials precedents i que poden tornar a tenir la seva oportunitat quan es recuperin de diferents problemes físics. És el cas de Laura Bechdejú (Salt GC), Andrea Carmona (Egiba) o Paula Raya (Pasifae de Vilanova i la Geltrú), que ja van competir en el mundial de Doha del 2018. En categoria femenina, l’última edició dels Jocs amb presència catalana va ser la d’Atenes, el 2004, en què les vilassarenques Tània Gener i Mònica Mesalles van contribuir al magnífic cinquè lloc del conjunt espanyol.