Futbol sala
Tornada al trampolí
Pol Pacheco es veurà les cares diumenge amb l’Industrias, el club on va fer l’eclosió definitiva per fer el salt a un dels grans equips de la lliga, El Pozo Múrcia
De Pol Pacheco (Esparreguera, 11 de juliol del 1994) primer es van conèixer les seves virtuts individuals quan jugava a les categories inferiors del Barça. Quan encara no hi havia xarxes socials, els seus vídeos de trucs amb la pilota i driblatges impossibles ja corrien per internet. El Peníscola va ser el primer equip que li va donar la possibilitat de jugar a primera divisió. Tothom tenia esperances en aquell jove talent sempre agosarat i un punt eixelebrat. I tots els grans equips del territori esperaven la seva consolidació per pescar-lo. “Per les raons que siguin no he fet el pas definitiu fins aquest estiu. Perquè no estava al cent per cent, perquè no m’esforçava el que tocava, per mala fortuna..., no ho sé”, explica el jugador d’Esparreguera, que ara vesteix la samarreta d’El Pozo. L’aventura italiana el va fer créixer futbolísticament però, sobretot, com a persona. I, aleshores, va arribar l’oportunitat de tornar a Catalunya i a la lliga espanyola. “L’Industrias em va donar la possibilitat de tornar i això sempre ho portaré amb mi. Els estic molt agraït”, comenta Pol Pacheco. “Crec que és un bon entorn per créixer. He fet amics i hi tinc bons records. És un club 10, dirigit per gent de 10. És un bon entorn però hi ha altres equips que també”, hi afegeix el jugador, que va ser un dels líders del conjunt colomenc durant les dues temporades que va vestir la samarreta blanca de l’Industrias. Pacheco, que va fer 32 gols en 52 partits, encara tenia contracte amb l’Industrias per una temporada més, però El Pozo va posar els diners sobre la taula, un projecte engrescador i la possibilitat d’aixecar títols. “Tant de bo hagués arribat abans aquesta oportunitat, però ara considero que és un bon moment. De fet, ho és per a les dues parts”, opina Pacheco, que admet que li ha costat molt agafar el ritme dels entrenaments de Diego Giustozzi i del seu cos tècnic. “Hi ha un preparador que ens exigeix molt i he notat una gran diferència, bàsicament en l’aspecte físic. A més, he tingut lesions que no han acabat de deixar-me adaptar a la perfecció”, relata el d’Esparreguera. “Hi ha un salt de qualitat molt gran”, diu Pacheco, que diumenge, a Badalona, es veurà les cares amb els seus excompanys a Santa Coloma. “En tinc ganes. I tinc ganes de seguir guanyant-me els minuts. Estic aprenent molt i el dia a dia amb el mister, Diego Giustozzi, és una passada. És el millor entrenador que he tingut”, afirma Pacheco, que considera que El Pozo té capacitat de tallar la dualitat Barça-Inter amb títols. “El projecte que s’ha fet sobre Giustozzi creixerà i crec que estem al mateix graó que l’Inter i el Barça. A mi em van seduir”, conclou Pacheco, que admet amb un somriure que ja ha intercanviat els habituals missatges de WhatsApp amb els seus excompanys, a qui té ganes de veure. Diumenge, Pol Pacheco torna al trampolí on va fer el darrer salt fins a la disciplina d’un dels grans equips de la lliga, El Pozo Múrcia.