La plantilla del KH-7 BM Granollers es llevava ahir intentant pair una jornada per recordar. El debut del conjunt granollerí en la Challenge Cup, el primer d’un equip català femení d’handbol en competició europea, va sortir rodó. La victòria contra del BNTU-BelAZ (34-29) no és ni de bon tros definitiva, però si més no deixa oberta la porta de l’esperança per accedir als vuitens de final amb vista al partit de tornada, dissabte vinent a la capital bielorussa.

No era un partit qualsevol. Estava subratllat en el calendari de l’equip des que la directiva es va avenir a jugar la competició, la plaça de la qual s’havia guanyat amb el quart lloc a la divisió d’honor. Les rutines i les hores prèvies al partit també van ser diferents. “Va ser tot plegat molt emocionant. Abans del partit ens van venir a veure algunes exjugadores, les veteranes que havien impulsat la secció femenina, i això va suposar una injecció de motivació. Va ser molt guai. Teníem moltes ganes d’omplir el Palau i l’afició va estar de deu. Teníem claríssim que passés el que passés havíem de gaudir de l’ocasió. Era un moment històric i els nostres noms quedaran per sempre”, explica Ona Vegué, la màxima golejadora del partit amb onze gols. Kaba Gassama, la pivot de referència a l’equip i autora de set gols més, també ho va viure d’una manera molt intensa. “Durant el dia estava molt nerviosa i a més la meva germana petita, que juga de portera a l’infantil, no parava de parlar-me del partit. Un cop amb l’equip al Palau, els nervis es van transformar en moltes ganes de jugar i de guanyar”, explica. I hi afegeix: “El meu germà [el jugador del primer equip Mamadou Gassama] ja m’havia avisat que jugar a Europa era diferent i em va aconsellar que gaudís del moment, i així ho vaig fer; vaig disfrutar moltíssim.”

Més enllà de les emocions i el plus de motivació, una de les claus de la victòria va ser el plantejament tàctic de Robert Cuesta, sobretot en defensa, que es va traduir en l’espectacular parcial de la primera meitat (20-11). “La consigna era que no poguessin llançar des de nou metres amb comoditat. Era una defensa 6-0, però semblava individual perquè les terceres sortien a 10-11 metres, i les segones també i el centre quedava molt despoblat. Es van notar molt les dificultats per superar la defensa”, remarca Gassama. “Durant la setmana vam preparar molt bé aquesta defensa més oberta. Les bielorusses són molt potents, amb molt de llançament, però no estan acostumades a aquest tipus de plantejaments”, remarca Vegué.

Tot i els 5 gols de renda, la plantilla granollerina té molt clar que l’eliminatòria encara és oberta. “Un cop allà, els cinc gols poden ser poca cosa; jugant al seu pavelló, amb la seva gent, i segur que ens collaran amb l’arbitratge. Crec que patirem i haurem de sortir a morir”, sentencia Gassama. També ho veu igual Vegué: “Cada partit és un món i pot passar qualsevol cosa. Hem de jugar amb tranquil·litat i amb el marge que tenim.” L’extrem de Torrelles de Llobregat té molt present l’eliminatòria de copa perduda contra l’Atlético Guardés de fa dues temporades, quan van desaprofitar 8 gols de renda (28-20) i van caure en la tornada per 33-20. En tot cas i passi el que passi dissabte a Minsk, el record de la jornada històrica de diumenge ja no els el traurà ningú.