Perseverança olímpica
Gimnàstica rítmica. Natàlia García, vencedora el 2017, torna a ser un dels referents del trofeu de Barcelona després de l’operació dels dos malucs i el somni dels Jocs de Tòquio a l’horitzó
Una voluntat de ferro i el somni de ser olímpica en els Jocs de Tòquio mantenen Natàlia García Timofeeva (Terrassa, 1994) a l’elit dos anys i mig després d’haver guanyat el trofeu internacional Ciutat de Barcelona de gimnàstica rítmica. Al pavelló Olímpics Vall d’Hebron la gimnasta terrassenca va viure aleshores una experiència inoblidable: “El trofeu del 2017 el recordaré tota la meva vida. Va ser un dels moments més macos i gratificants de la meva carrera esportiva, i a més aquí, a Barcelona; va ser increïble.” Poques setmanes després, però, Natàlia va passar del cel a l’infern: “Vaig tenir dues lesions força complicades i em vaig haver d’operar dels dos malucs, a finals del 2017. Em vaig passar tot el 2018 amb recuperacions, rehabilitacions i recaigudes. Vam veure que no calia córrer pel mundial del 2018 perquè no era classificatori ni puntuava per als Jocs, i vam decidir que era millor parar i recuperar-me bé per començar el 2019 amb molta més força.” Dit i fet. Natàlia es va guanyar la plaça per al mundial de Bakú, al setembre, i, tot i que només va ser convocada en dos aparells, va ser la millor de la selecció espanyola en cinta i la segona en maces.
La il·lusió mou muntanyes. “Després del que he passat, tothom diu que dec ser de ferro, i potser una mica sí. La veritat és que abans d’operar-me tenia molt clar que havia d’aguantar aquests anys amb l’objectiu dels Jocs i així ha estat. Les ganes i la perseverança han estat les meves companyes per tornar a l’alta competició i al mundial”, destaca la gimnasta del CGRE Sant Cugat, que el 2017 va tancar la seva etapa amb Iratxe Aurrekoetxea i des d’aleshores s’entrena amb Mònica Viñals. Per aconseguir el somni de ser olímpica, Natàlia s’ha de guanyar una de les quatre places vacants en les quatre proves de la copa del món de l’abril, i si no encara tindria una última oportunitat en l’europeu de Kíev, al maig.
Amb la motxilla d’aquestes últimes campanyes, la gimnasta vallesana afronta el trofeu de Barcelona en plena pretemporada: “Després del mundial vaig fer vacances fins a mitjan octubre i ara, òbviament, no estic al cent per cent, però els exercicis seran els mateixos que a Bakú i faré tot el que pugui per estar a l’altura.”
Si Natàlia García és i ha estat el gran referent de la rítmica catalana en l’última dècada, en el trofeu de Barcelona hi competirà un dels joves valors de futur, la també gimnasta del CGRE Sant Cugat Elisa Pérez (2003). “Tinc moltes ganes de competir. Sempre he vist aquesta prova com un torneig espectacular perquè molt poques vegades tens l’oportunitat de veure tan bones gimnastes a Barcelona i ara em fa molta il·lusió participar-hi”, diu la gimnasta santcugatenca, de només 16 anys. Elisa no amaga que Natàlia ha estat per a ella una gimnasta inspiradora: “Des de petita sempre l’he vist com un referent. Sempre m’ha sorprès per les qualitats físiques, per la seva flexibilitat i expressió; arriba molt al públic. Té uns moviments molt originals i elegants a la vegada.”
Kaleyn i Nikolchenko
Més enllà de les dues gimnastes catalanes, els grans referents del trofeu de Barcelona d’avui (16 h) són la búlgara Boryana Kaleyn i la ucraïnesa Vlada Nikolchenko, quarta i cinquena, respectivament, en el mundial de Bakú.