Fulgurant

“Havíem de sortir molt intensos i hem recuperat el contraatac, molt organitzats en suport”, reconeixia el tècnic local sobre el plantejament, que es basava a agafar la iniciativa. David Masó amb dos gols acabant aquestes accions va ser un dels protagonistes de l’inici, fulgurant i amb gols de cinc jugadors diferents (9-3). El ritme de joc era prohibitiu i els visitants van poder canviar la tendència (11-4, Pep Reixach) en la seva primera superioritat numèrica i després d’haver rebut una doble exclusió. Un parcial d’1-5 amb quatre gols del brasiler Novais van ajustar el resultat en el descans (14-13).

Un altre partit

El Bordils ja no va poder córrer en la segona meitat i amb l’empat a 14 només de sortir dels vestidors es va veure sempre a remolc a partir d’un altre parcial en contra de 0-3 (16-18). La diferència va ser sempre de dos gols i no va créixer més per les intervencions de Jordi González. Quan tot feia pujada, Esteve Ferrer des dels sis metres va fer posar dempeus tot el Blanc i Verd (22-23), però el desè gol de Noivais després de l’exclusió de Bañeras va aigualir la festa local (22-24). Que Farrarons marqués de seguida va tornar a esperonar la parròquia i, després, Palahí va empatar a 25 en el primer dels tres gols que faria en el tram final, els tres darrers del Bordils. Amb un menys, Pau Campos se la va jugar sense porter i Esteve Ferrer –en la seva salsa sota pressió– va forçar una desqualificació dels visitants que va acabar amb Palahí fent l’empat a 27 a 40 segons.

I perquè Masó no va marcar de camp a camp, perquè si no s’enfonsa tot! Al final, tots hi van posar el coll i Jordi, les mans per assegurar un punt celebrat com un nou triomf de David sobre Goliat.