Quatre anys d’exclusió
Rússia no podrà competir en els Jocs Olímpics ni en els campionats mundials de cap esport per la sanció de l’Agència Mundial Antidopatge
Considera provada la manipulació de les dades del laboratori de Moscou
L’Agència Mundial Antidopatge (AMA) ha exclòs Rússia de les competicions internacionals per als propers quatre anys, fins al 2023, a causa de les manipulacions en les dades del laboratori de Moscou. La decisió de l’AMA deixarà l’esport rus fora dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 i dels Jocs d’hivern de Pequín del 2022, i també de tots els campionats del món de tots els esports que es facin en els propers quatre anys, inclosos els mundials de futbol de Qatar 2022. El comitè executiu de l’Agència Mundial Antidopatge ha votat per unanimitat aquesta sanció històrica a Rússia. Ho ha fet seguint les recomanacions del Comitè de Revisió i Compliment (CRC) –òrgan independent de l’agència–, que assenyalava que les dades entregades per Rússia no eren completes ni autèntiques i que algunes estaven directament esborrades. Les manipulacions que es van trobar feien impossible comprovar quants ni quins esportistes van incomplir les regles antidopatge entre els anys 2012 i 2015. Rússia té 21 dies per presentar una apel·lació contra aquesta sanció al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS).
La sanció de l’AMA també prohibeix a Rússia organitzar competicions esportives internacionals. Ja tenia adjudicats els mundials de futbol platja del 2021 i els mundials d’hoquei sobre gel del 2023, que hauran de canviar de seu. Rússia tampoc podrà presentar candidatures per organitzar competicions internacionals en aquests quatre anys, i per tant no podrà aspirar a organitzar els Jocs Olímpics de l’any 2032, pels quals havien mostrat interès les ciutats russes de Sotxi i Sant Petersburg.
La sanció de l’AMA va dirigida a les competicions mundials i per això Rússia sí que podrà competir en les continentals, i disputar l’Eurocopa de futbol 2020, per a la qual ja està classificada i en la qual és l’organitzadora d’un grup a Sant Petersburg. La selecció russa de futbol també podrà disputar la fase de qualificació per al mundial de Qatar 2022, però, si és classifiqués, no podria competir com a Rússia. Jonathan Taylor, membre del Comitè de Revisió de la Conformitat –organisme de l’AMA–, va explicar diversos punts sobre la sanció i, en aquest cas particular del mundial de futbol, va dir: “No hi podrà participar, tret que s’estableixi un mecanisme perquè ho faci de manera neutral, sense competir sota la bandera i els colors de Rússia.” Aquest sistema és el que ja s’està fent servir en l’atletisme. Els atletes russos que demostren que estan nets competeixen com a neutrals i, si pugen al podi i són campions, no sona l’himne rus i la banquera que s’hissa no és la russa, sinó la de la federació internacional. El representant del CRC va explicar que si Rússia decideix cooperar amb les investigacions sobre dopatge dels seus esportistes i rectifica la pràctica de manipular dades, “es podrien reconsiderar les conseqüències” de la decisió de l’AMA, tot i que va lamentar: “Ho podrien haver fet en moltes ocasions abans i no ha estat així.”
Jonathan Taylor també va parlar sobre la possible apel·lació de Rússia al TAS i va dir que no creu que s’anul·lin els quatre anys de sanció, i que, si Rússia intentés ajornar l’aplicació de la sentència, el que podria passar és que pogués competir a Tòquio 2020, però que es perdés els Jocs de París 2024.
L’escàndol del dopatge rus ve de lluny. Abans de Rio 2016, l’AMA va recomanar excloure Rússia dels Jocs, però el Comitè Olímpic Internacional hi va deixar participar esportistes i equips amb les restriccions que imposés cada federació internacional. El desembre del 2017, el COI va suspendre el Comitè Olímpic Rus i, en els Jocs de Pyeongchang 2018, Rússia ja no hi va competir com a país.
FINS AL 2023
Queda fora dels Jocs de Tòquio 2020 i dels Jocs d’hivern de Pequín 2022EL PROTAGONISTA
Lasitskene critica els dirigents russos
La triple campiona mundial russa de salt d’alçada, Maria Lasitskene, va criticar els dirigents esportius russos després de conèixer la sanció i va avançar que de cara al futur continuarà competint com a atleta neutral. “No dubtava d’aquest desenllaç. No em creia els contes que tot aniria bé. El que ha passat és una vergonya”, va escriure a les xarxes socials l’atleta, que és oficial de l’exèrcit rus. Maria Lasitskene, una de les esportistes més mediàtiques de Rússia, s’ha mostrat molt crítica amb la Federació Russa d’Atletisme en els darrers anys, en què ha competit com a atleta neutral. Maria Lasitskene (en la imatge, en l’últim mundial) també va dir que les autoritats només defensen els esportistes de paraula. “Els atletes estan sols en aquesta lluita”, sentenciava.
Medvédev: “És una histèria antirussa”
El primer ministre rus, Dmitri Medvédev, es va mostrar molt molest per la sanció i va afirmar: “Totes aquestes decisions es repeteixen contra els esportistes que ja han estat castigats, cosa que recorda la continuació d’una histèria antirussa.” El primer ministre rus va desitjar que les autoritats esportives competents russes recorrin contra la sanció de quatre anys. Medvédev, però, també va reconèixer: “Hi ha greus problemes de dopatge en el nostre món esportiu.” El president del Comitè Olímpic Rus, Stanislav Pozdniakov, va considerar la sanció excessiva: “Les sancions són inadequades, il·lògiques i excessives. Evidentment, estem decebuts.” Pozdniakov va afirmar que faran tot el que estigui al seu abast perquè els esportistes russos puguin competir a Tòquio 2020 sota la seva bandera. El director de l’agència antidopatge russa (Rusada), Iuri Ganus, va explicar que la sanció “és una tragèdia”. “Els atletes nets tenen els seus drets limitats”, hi afegia. També va dir que havia parlat telefònicament amb el president rus, Vladímir Putin, i que n’esperava decisions fermes.