Tothom voldrà guanyar i esportivament, sense fer més males arts que les pròpies de la competició i, després, ja es veurà què passa. El món és massa petit per anar-te enfadant amb la gent.

No ens enganyem: esperàvem tenir algun punt més: hi ha hagut algun partit que se’ns han escapat quan els teníem al sac i gairebé lligats. Però els partits, la gran majoria, s’han competit bé: amb marcadors ajustats i segur que no sempre sortirà creu.

És que nosaltres, a la jornada 11 del primer any, estàvem per pujar directe. No per promoció eh, sinó directes. I hi ha una portada de L’Esportiu que surt Bordils Asobal. Te’n recordes? Era una fantasia pura i dura però sí que ells han començat molt competitius: aquest dia mateix tot i perdre de tres o de quatre van empatar. Té molt mèrit.

En Joan té dos anys menys que jo. O un. De juvenils ens vam trobar segur i hi va haver un temps que eren tres anys. I de sènior sí, perquè de seguida va entrar al primer equip i jo també. Ens vam anar trobant, quan el Bordils va pujar a primera.

Jugava de central i era força elegant. Atípic per l’època perquè tenia llançament exterior i podia llançar de fora i distribuïa joc. I no era gens problemàtic, mai es posava en embolics. Era molt noble, el recordo així.

Bé, en Jesús Mach mateix era molt dur. Noble també, però dur com una pedra i jugar contra ell era molt difícil. I en Joan feia molt bon tàndem amb un pivot que tenien que es deia Joan Font. En tinc bon record.

Sí, a mi m’agradava molt jugar-los. Més jugar que veure’ls i abans els gaudia més. Potser és l’edat, jo no ho porto tan bé. I sí que fan gràcia, veus que la gent pressiona pels dos costats i a vegades es guanya i a vegades no.

Trobo que és bo per l’handbol de Girona i estic content que hagin pujat.