Un pioner de Barcelona 92
Mor als 81 anys Romà Cuyàs, un dels principals arquitectes del projecte olímpic de la capital catalana.
Va ser president del COE i secretari d’estat per a l’Esport
El Comitè Olímpic Internacional li va fer entrega del collaret de plata
Romà Cuyàs i Sol, un dels pioners del projecte olímpic i peça clau dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, va morir ahir a la capital catalana a l’edat de 81 anys. Nascut a Barcelona el 24 de novembre del 1938, sempre se l’ha conegut per la seva vinculació al món de l’esport, en especial a l’atletisme, però també va tenir una gran faceta en el món de la cultura. Va ser un destacat dirigent esportiu tant en l’àmbit català com en l’estatal, i va arribar a ser el secretari d’estat per a l’Esport i president del Consell Superior d’Esports entre els anys 1982 i 1987, i també va presidir el Comitè Olímpic Espanyol els anys 1983 i 1984. També va estar en el projecte dels Jocs de Barcelona des del primer moment, i fins al darrer instant en diferents responsabilitats.
La idea inicial de portar uns Jocs Olímpics a Barcelona l’any 1992 va ser de l’alcalde de la ciutat Narcís Serra, que va encarregar un estudi de viabilitat a Romà Cuyàs. Aquest informe, de l’any 1982, va concloure que l’esdeveniment olímpic no només era viable sinó que serviria per modernitzar la ciutat i el país. Des d’aquell moment, Romà Cuyàs va formar part del projecte olímpic de Barcelona i va ser el seu primer comissari. També va formar part del comitè executiu del comitè olímpic organitzador de Barcelona 92 (1987-93) i va ser director de la Memòria Oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). Com que estava molt relacionat amb el món de la cultura, també va ser el vicepresident delegat de l’Olimpíada Cultural (1991-93).
En els inicis del projecte olímpic, la possibilitat de fer uns Jocs Olímpics a Barcelona no era ben vista a Madrid, i Romà Cuyàs va ser un dels principals responsables de trencar aquesta resistència. Sobretot ho va fer amb el seu càrrec com a secretari d’estat per a l’Esport i president del Consell Superior d’Esports. Aquests càrrecs el van situar dins del govern socialista de Felipe González sense ser militant del partit, i va haver de lluitar amb l’oposició interna dels mateixos socialistes per tirar endavant la candidatura olímpica de Barcelona.
Provinent de l’atletisme
Els inicis de Romà Cuyàs en l’esport van ser en el Club Natació Barcelona practicant atletisme. Va destacar en les proves de mig fons i de marxa, i també va ser uns anys directiu de l’entitat, com a president de la secció d’atletisme. A banda de practicar esport, també li agradava tenir responsabilitats de decisió, i va formar part de la directiva de la Federació de Barcelona d’Atletisme entre els anys 1962 i 1966, i en una primera etapa directiu de la federació espanyola en representació dels clubs de la primera divisió (1980-82).
Després de la seva trajectòria política a Madrid i de la seva participació en els Jocs de Barcelona 92, Romà Cuyàs va tornar a la vessant del seu esport mare, l’atletisme, i va ser president de la federació catalana des de l’any 2000 fins al 2012. En aquesta etapa també va ser vicepresident de la federació espanyola. Com a president de la catalana va ser testimoni de diferents esdeveniments internacionals a Catalunya, en què van destacar el campionat d’Europa absolut de l’any 2010 a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, i el mundial de la categoria júnior de l’any 2012.
Homenatge
Romà Cuyàs va rebre un merescut homenatge de l’atletisme català i estatal l’any 2017, aprofitant que es va fer el campionat d’Espanya d’atletisme a l’estadi Joan Serrahima de Barcelona. Se li va fer un reconeixement a tota una vida dedicada a l’esport en general i a l’atletisme en particular.
La dedicació de practicament tota una vida a l’esport va tenir el seu reflex en els guardons i reconeixements que va rebre Romà Cuyàs. El govern d’Espanya li va fer entrega de la medalla d’or al mèrit esportiu, mentre que el Comitè Olímpic Internacional li va fer l’honor de concedir-li el collaret de plata l’any 1992. També tenia entre els seus guardons la medalla d’or de la ciutat de Barcelona al mèrit esportiu que li van entregar l’any 2013, mentre que el reconeixement més recent va ser l’entrega de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any 2017.
El món del llibre
Deixant de banda la seva vinculació amb el món de l’esport, Romà Cuyàs també va estar molt lligat al món dels llibres en la seva faceta professional. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i des dels anys seixanta es va veure immers en el món editorial a traves d’Edicions 62, de la qual va ser assessor financer, gerent i conseller delegat. També va tenir càrrecs directius a les editorials Planeta i Océano.
Romà Cuyàs va ser cofundador i primer president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (1978-82), vicepresident del Gremi d’Editors de Catalunya (1971-82), i delegat a Catalunya de CEDRO. Entre els anys 1996 i 1997 va ser director general de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat. També va ser president del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya, de l’any 1996 al 2011.
El Comitè Olímpic Català, “enemic” declarat
Com molts altres dirigents esportius catalans i espanyols, sobretot els que van tenir una relació directa amb els Jocs de Barcelona, la pedra a la sabata tenia un nom, i el sabia tothom: Comitè Olímpic Català. En el moment en què algunes federacions i la societat civil el va impulsar amb vista als Jocs de Barcelona (1989), Cuyàs era un dels màxims responsables del comitè executiu i un dels dirigents que millor podia reconèixer l’abast del problema i de les reivindicacions d’una part del catalanisme. La situació era inaudita. Hi havia un català com a president del COI, Joan Antoni Samaranch, i un altre del país al COE (Carles Ferrer Salat), no precisament partidaris del reconeixement del comitè català. En aquest “camp de batalla” Cuyàs va haver d’exercir de diplomàtic perquè les reivindicacions del COC no afectessin directament l’organització dels Jocs, com es va témer sobretot després de la polèmica inauguració de l’estadi olímpic, el 1989. El COC, presidit per Miró i Ardèvol, va acceptar ajornar la seva reivindicació per al 1996 i negociar la presència de símbols i la llengua catalana en la cerimònia.
Recuperar les seleccions catalanes
En la seva etapa com a president de la Federació Catalana d’Atletisme, Romà Cuyàs va recuperar les seleccions catalanes i van participar en diferents competicions internacionals a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. El retorn es va produir el 6 de setembre del 2002, després de catorze anys d’absència, i Catalunya es va enfrontar en un quadrangular amb la Gran Bretanya, Cuba i Iugoslàvia. L’any següent es va tornar a disputar en el format de triangular amb la presencia de Catalunya, Itàlia i la Gran Bretanya. Per tercer any consecutiu, el 2004, la selecció catalana va disputar una competició internacional, i aquest cop va ser contra les seleccions de Finlàndia i Portugal. Els rivals de Catalunya en l’encontre internacional de l’estadi olímpic de l’any 2005 van ser Grècia i Polònia. L’any 2006 l’encontre internacional va ser de marxa i es va disputar a Calella. Catalunya es va enfrontar amb Itàlia i Portugal.
Notícies
Dijous,25 abril 2024