“No us doneu de baixa”
El complex del GEiEG a Sant Ponç queda greument afectat per les inundacions i el president fa una crida a socis i institucions perquè no el deixin de banda
Es busca una solució de mínims per tornar a obrir les portes
“Apel·lem a la comprensió de la gent, a la paciència del soci, al sentiment de pertinença a l’entitat i a Girona. Si us plau, ajudeu-nos”, exclama el president del GEiEG, Francesc Cayuela, davant un dels desastres més importants de la història de l’entitat, que acaba de celebrar el centenari.
El directiu grupista gairebé implora que no els deixin de banda: “Ajudar el GEiEG és, per als socis, no donar-se de baixa. I és ser sensible des de les institucions.” La supervivència en risc?: “No, perquè confio en els socis, en els gironins i en les administracions, confio que ens ajudaran.”
Prioritat: el temps
El complex del GEiEG a Sant Ponç ha estat l’altre gran damnificat pel desbordament del Ter, dijous. La mateixa aigua que va afectar les instal·lacions de l’Institut Català d’Oncologia, a la zona més baixa de l’hospital Josep Trueta, ha devastat totes les instal·lacions de l’entitat grupista a Sant Ponç, encara més a prop de la riba del Ter i amb una planta baixa, amb tot el maquinari, instal·lacions de subministraments, i també vestidors i despatxos, sota l’aigua del riu.
El GEiEG treballa contra rellotge per restablir l’ús de les instal·lacions amb uns mínims. Malgrat tot, una actuació provisional no es completarà en dies sinó en setmanes. De fet, dijous no es va poder començar a bombar l’aigua perquè tornava a entrar per efecte del nivell del riu.
Els elements que s’han salvat són els vasos de les piscines de 25 i 50 metres. Es tem que tota la maquinària, instal·lacions elèctriques, vestidors, lampisteria i un llarg reguitzell d’aspectes menors han quedat afectats. Alguns potser només requeriran neteja, però els elements més sensibles i costosos caldrà reparar-los, o substituir els que hagin quedat inservibles. L’entitat ja ha contactat amb empreses especialitzades, però fins que no es bombi l’aigua no hi haurà ni pressupost ni previsió de temps.
Tot això sobre la base d’un club amb un resultat d’explotació ajustadíssim i que desenvolupa el gruix de l’activitat en dos grans sectors. El primer, l’esportiu, que aspira a ser autosuficient financerament però que requereix instal·lacions. I l’altre, l’oferta de serveis als socis i no socis per l’ús de les instal·lacions, que és el que reporta ingressos però que haurà de deixar de prestar per un temps encara no concretat però que Cayuela desitja que pugui ser de poques setmanes, ni que sigui amb una solució provisional: “Podem substituir els vestidors per mòduls externs [com ja s’havia fet mentre es va reformar la piscina curta i la zona termal] i mirar de posar en marxa novament la maquinària de les piscines, podem mirar de reubicar els usuaris. Són les piscines i també les pistes de tennis exteriors, el moll de l’os.”
Patacada econòmica
Moll de l’os econòmic, és clar. Cayuela no s’aventura a fer cap càlcul. Lògicament, si ni tan sols sap quan podrà tornar a obrir. Però assumeix i reclama que caldran ajudes, “no pas pel GEiEG, sinó pels gironins, perquè no ajudar el GEiEG és no ajudar els gironins. El GEiEG és dels socis però és de Girona”.
EL PRESIDENT
L’asseguradora es remet al consorci de compensació
El primer contacte del GEiEG amb la seva asseguradora ha servit per tenir una pista del que pot passar en altres casos similars. La companyia es remet al consorci de compensació d’assegurances, un organisme creat i finançat per les mateixes asseguradores que cobreix els sinistres causats, entre altres motius, per catàstrofes naturals. Tot i que hi hauria camp per debatre –va ser l’obertura de comportes del sistema Sau-Susqueda la causant directa del desbordament–, el GEiEG sap que haurà de fer front a una contingència econòmica, ja que les indemnitzacions del consorci no solen cobrir la reparació completa del sinistre.