Sí, ja ho veus. S’ha ajornat; ens ho acaben d’enviar [ahir al vespre]. I millor, almenys per a mi, millor.

Personalment era una mala jugada, però per a l’equip era molt bo. A Bordils el públic és un factor clau. No m’agradava gens, la decisió. A més, la gent a la grada, que no hi fos, restava fortalesa al Bordils.

La gent segueix anant a l’escola i pel carrer no hi ha res que t’hi faci pensar, com per exemple a Madrid, que està tot tancat. Estem bé, ja veurem més endavant què passa.

Sí no hem tingut una dinàmica d’enllaçar molt bons partits. Tampoc dolenta, guanyant i perdent. Estàvem encadenant bons partits i aquest últim va ser molt important. Ara teníem el Bordils i després dos seguits a casa que ja veurem com quedarà, després, el calendari.

Sí, la fase d’ascens és a tres punts i sembla que se’ns podia escapar, però aquesta lliga és molt llarga i molt boja. Pot ser que ells ho guanyin tot o que no es classifiqui i dos o tres equips el superin. Si no els haguéssim guanyat seria més difícil, segur.

Si fa o no fa com nosaltres. Ells, en el seu cas, poden estar lluitant per la permanència i si enllaces tres partits seguits guanyant marxes de seguida del descens. O si perds a casa i després a fora hi tornes a ser. Estan acostumats a jugar a això, porten molts anys i saben com es fa.

Sí perquè, a més, va jugar el meu germà [David, porter]. És una fita molt important per al Bordils: 200 partits en una categoria com aquesta no els té tothom i té molt mèrit aguantar tants anys sobretot perquè marxen jugadors i els que entren són els joves de la casa com és el cas de l’Arnau Palahí, el meu, Jairo Montes o ara en Tomàs Bañeras, l’Adrià Fornès i l’equip inicial que fa set anys va pujar de categoria. Que segueixin tenint el compromís del primer dia té molt mèrit.

És una sensació estranya però em fa molta il·lusió tornar a Bordils i jugar contra ells. I amb públic o sense tornar-los a veure havent estat cinc anys amb ells i, amb altres com l’Arnau que en dúiem més en categories inferiors, fa molta il·lusió. Però ara que sé que quan torni el pavelló estarà com sempre, encara més.

Se n’havien ajornat dos partits i havien de venir a casa. Si es jugava a porta tancada molts equips no hi estaven d’acord perquè a nivell econòmic n’hi ha que en depenen. I si t’hi estàs jugant alguna cosa vols tenir el teu públic al costat. A plata hi poden haver pavellons més buits però a l’Asobal molts equips tenen bona part del pressupost en el públic.

No sabem si serà el mes de juny, o jugant tres partits en una setmana. O jugar en Setmana Santa...