Nedadores sense aigua
Jessica Vall, Mireia Belmonte i els altres membres de l’equip olímpic de Tòquio demanen una piscina per continuar la seva preparació després del tancament del CAR que els obliga a preparar-se fora del seu hàbitat
Mentre els Jocs Olímpics de Tòquio (24 de juliol - 9 d’agost) no se suspenguin o s’ajornin, algunes de les millors esportistes catalanes dels últims temps ho passen més malament que els altres. Parlem de les nedadores. La jugadora internacional de waterpolo Marta Bach ja va explicar en aquest diari el petit drama que suposava mirar de mantenir la forma a casa sense poder fer l’activitat principal: nedar. Tots els clubs de Catalunya estan tancats i també el CAR de Sant Cugat. La campiona olímpica Mireia Belmonte i Jessica Vall són dues de les principals damnificades perquè l’equip espanyol olímpic també va haver d’abandonar el CAR de Sierra Nevada, que va ser tancat per la crisi. Per acabar-ho d’adobar, s’han suspès totes les competicions, les catalanes i les internacionals.
“Nosaltres treballem amb la previsió que els Jocs es faran; però en el meu cas no és possible perquè no tinc piscina a casa. Hi estic fent sessions d’estiraments i de mobilitat i gràcies al fet que el meu marit és triatleta amateur hi ha un corró a casa i puc fer-hi bicicleta. L’objectiu és, almenys, mantenir l’estat de forma per evitar que tot el que he treballat fins ara es perdi. Així, quan pugui tornar a una piscina només hauré de recuperar sensacions en el medi aquàtic”, explica Jessica Vall, una de les nedadores que havia de ser “confinada” al CAR de Sant Cugat, una decisió que no es va poder prendre perquè un treballador hi va donar positiu. “Des de Granada vam agafar una furgoneta per anar a Sant Cugat per assegurar-nos de no entrar en contacte amb ningú. Als esportistes olímpics no ens han fet la prova del coronavirus però almenys jo estic seguint rigorosament les mesures de seguretat que marquen les institucions”, afegeix.
Mireia Belmonte, campiona olímpica a Rio, admetia en declaracions recollides a l’agència Efe la seva situació: “Pujo i baixo escales al meu edifici a Badalona. És de les poques coses que puc fer. No tinc gimnàs a casa i tampoc piscina. En el meu esport el feeling amb l’aigua és fonamental, si no et llances cada dia a la piscina ho perds tot. El primer és la salut, per descomptat, i que el país superi aquesta crisi, però jo necessitaria una piscina, on sigui, a Tarragona, a Girona o aquí. No m’importa estar sola i separada de la meva família. M’arrisco a perdre els últims quatre anys de la meva vida.”
Incerteses
Jordi Jou (Sant Andreu), que forma part del grup d’entrenadors que preparava els Jocs, també admet que caldria una piscina ni que fos provisional: “Quan faci un mes que no nedin per a ells serà com començar de zero per molt esforç que hàgim fet entre tots per mantenir una certa forma física a dins de casa. Amb certes mesures de seguretat i higiene crec que es podria habilitar una piscina de confinament; en altres països ho estan fent.” Segons ell, el que més preocupa els nedadors de totes les categories és la incertesa. “És una de les coses que pitjor portem els humans. Els que volen anar als Jocs no saben quan podran fer les mínimes, els que volien anar a l’europeu del maig temen que no ho podran fer i els que tenien altres objectius a l’Open d’Espanya tampoc saben si ho podran afrontar.” “La feina –hi afegeix– no s’atura i entre els entrenadors parlem per videoconferència i els nedadors de l’equip olímpic també reben ajuda psicològica, però mentre nosaltres estem així en altres països, com Rússia, el Japó o la Gran Bretanya, s’entrenen com si no hagués passat res.”
Itàlia
El director esportiu de la federació catalana, Eugeni Ballarín, diu que és impossible trobar ara mateix un club o una piscina oberts a Catalunya: “La situació de confinament ho impedeix, només podem esperar com avança la situació d’alarma i si després els nedadors i esportistes podran començar la seva rutina habitual; però a la Xina, per exemple, han trigat tres mesos a reprendre la lliga de bàsquet. Això no serà ni fàcil ni ràpid. Per nosaltres hauria estat ideal que el CAR hagués quedat obert, com a Itàlia, que tenen algun centre amb permís per als esportistes olímpics, però no va ser possible.”
Hi ha un decret a Itàlia en què es precisa que les instal·lacions esportives es poden usar, a porta tancada, només per als entrenaments d’atletes considerats d’“interès nacional” pel Comitè Olímpic Italià. Es fan, això sí, controls per contenir el risc de difusió del coronavirus.