Com tots els nedadors olímpics la barcelonina del CN Sant Andreu Jessica Vall (Barcelona, 1988) estava passant moments d’angoixa durant el confinament perquè veia que a tan sols quatre mesos de la celebració dels Jocs Olímpics el seu estat de forma estava disminuint significativament en no poder entrenar-se en una piscina. En una entrevista amb l’agència EFE parla de l’ajornament dels Jocs i de la seva situació personal. Vall, que ha guanyat sis medalles en grans competicions internacionals, va estrenar-se en uns Jocs el 2016.
La va sorprendre la decisió del COI?
Amb el pas dels dies cada vegada es feia més difícil pensar que un esdeveniment d’aquesta magnitud es podria celebrar en les dates previstes amb normalitat i assegurant la seguretat de tota la gent involucrada en l’esdeveniment: públic, voluntaris, esportistes, organitzadors...
Era impossible que els esportistes arribessin en les millors condicions físiques després d’haver passat per un confinament?
Sí, encara que això depèn de les mesures que hagi pres cada país, no del COI. El que preteníem que ens assegurés el COI és la salut. És evident que la preparació física no hauria estat la que tocava.
Ha canviat en alguna cosa el seu entrenament des de dimarts, el dia en què el COI va anunciar l’ajornament?
No, perquè nosaltres fa quatre anys que ens entrenem per a aquest cicle olímpic i continuarem entrenant-nos amb l’objectiu dels Jocs a l’horitzó. Simplement el que ha canviat és que ens ha tret neguit i angoixa perquè et senties amb l’obligació d’arribar als Jocs en el millor estat de forma tot i les circumstàncies. Ara ens queden molts més mesos i el neguit i l’angoixa han disminuït.
Així que sent alleujament?
Sí, la notícia ha comportat una sensació d’alleujament. Els Jocs Olímpics són la competició esportiva més important. Així que la incertesa de si es disputaria o no per a nosaltres era una càrrega que ens incomodava. Teníem l’obligació de continuar preparant-nos per a la cita malgrat tot el que estava succeint.
Ha patit molt des que va començar el confinament?
Ens arribaven notícies que no servien per alleujar, com quan el COI va dir que esperaria quatre setmanes per prendre una decisió definitiva. En aquest sentit, ha estat molt bo per a nosaltres que el primer ministre japonès [Shinzo Abe] demanés l’ajornament dels Jocs i s’assegués amb el COI per arribar a una decisió. Ara ja podem treballar amb una altra data al cap, encara que sigui aproximada. Tornes a tenir un horitzó i això mentalment ajuda molt.
Durant aquestes dues setmanes, els esportistes olímpics heu sentit que teníeu prou suport del COE i el CSD?
Sabem que les federacions, també la nostra, s’han reunit amb el COE i que aquest va demanar per totes les vies que el COI prengués una decisió sobre la celebració. I el COE també estava treballant per oferir-nos solucions si els Jocs s’haguessin disputat aquest estiu.
L’ajornament dels Jocs canviarà significativament el calendari esportiu i també la preparació física per als propers mesos?
En aquest assumpte confio plenament en els entrenadors, que són els qui a partir d’ara es trencaran el cap per tornar a moure totes les peces. Amb la nova situació, el moment de forma òptim s’ha d’aconseguir per d’aquí un any i pocs mesos.
Ja fa més de dues setmanes que no entra en una piscina. Com ho porta?
A part de ser la meva feina, la natació per a mi també és la meva passió. Més enllà que el meu rendiment haurà disminuït en aquest període de temps, trobo a faltar l’aigua. Per això vull comprar o llogar una piscina desmuntable. La posaré a la terrassa de 5 m² que tinc. Almenys podré tenir la sensació de tocar aigua. Sabem que aquesta situació va per llarg i, per molt que s’hagin posposat els Jocs, nosaltres també tenim altres objectius per a aquesta temporada i continuarem treballant per aconseguir-los.