És tan inèdita com desbordant: ens arrossega a tots, i estar instal·lats en la incertesa permanent ens fa baixar a la realitat. Les prioritats han canviat del tot. Sí que notem el neguit dels clubs i de directius de què farem i quant durarà, però això cada vegada es va tenyint més de negre, del dol de notícies que van esquitxant tothom. La consigna és fer bondat, no donar facilitats al virus, esperar i veure. Cal analitzar la situació setmana a setmana.

Transcendeix totalment l’esport i s’ha de prioritzar la salut i, ara més que mai, la prioritat és col·lectiva. Hem parlat amb les federacions territorials i sí que hi ha la voluntat, o la il·lusió, d’acabar les competicions. I si hi ha l’oportunitat mirarem de fer-ho, però també tenim molt clar que davant d’aquesta incertesa, por i neguit de tothom, a mesura que passi el temps i veient les notícies que arriben... Serà complicat.

És que ara mateix no som res. Som una piloteta que pot esperar a córrer, a bellugar-se. El més important és esperar i garantir que puguem tornar a la normalitat i, això, no sabem quan serà. I quan s’ajornen Champions, fórmula 1 o Jocs Olímpics... Ho farem com puguem i ja veurem com ho aixequem. Hi haurà un impacte econòmic molt gran per a tothom i l’esport no en serà cap excepció. I tot el que siguin mesures per limitar-ne els efectes, catastròfics, serà benvingut. La tornada, o la posada en marxa, requerirà una gran dosi de flexibilitat i bona voluntat: ganes de mirar endavant. És una situació inèdita.

Hauríem d’arribar a la temporada següent, sigui com sigui, neta. No amb coses pendents d’aquesta, perquè, en el cas de l’handbol, serà prou densa. Nosaltres tenim el campionat d’Espanya de seleccions territorials [a Blanes], els Jocs, el campionat del món sènior femení, que es farà en ciutats com ara Barcelona i Granollers, que en seran seus. I després, tota l’activitat ordinària de les competicions de la federació espanyola i del nostre àmbit català. Hem de mirar de començar la temporada que ve neta, sense arrossegar res d’aquesta.

Això seria el meu desig i per això dic que caldrà, si la cosa s’allarga, molta calma i voluntat de mirar endavant. I ja veurem si s’ha d’aplicar un escenari de temporada nul·la, no vàlida. Tornar-la a repetir i, fins i tot si s’obre la finestra d’esperança abans de l’estiu, fer-la en mode de concentració i acabar totes les competicions que es pugui. L’EHF ja ha presentat aquest escenari, aprofitar el caire excepcional que vivim i amb coses que normalment s’han d’aprovar per un òrgan de govern com una assemblea...

Doncs acordarem fer un format de KO. Si hi ha ganes de deixar net tot el que hagi quedat pendent, es pot fer: anar a la següent ja no és tan bona idea. Hi veig més inconvenients. Hem de veure com evoluciona tot i desitjar que hi hagi al mínim de gent afectada possible. I fer molta bondat.