És tan inèdita com des­bor­dant: ens arros­sega a tots, i estar ins­tal·lats en la incer­tesa per­ma­nent ens fa bai­xar a la rea­li­tat. Les pri­o­ri­tats han can­viat del tot. Sí que notem el neguit dels clubs i de direc­tius de què farem i quant durarà, però això cada vegada es va tenyint més de negre, del dol de notícies que van esquit­xant tot­hom. La con­signa és fer bon­dat, no donar faci­li­tats al virus, espe­rar i veure. Cal ana­lit­zar la situ­ació set­mana a set­mana.

Trans­cen­deix total­ment l’esport i s’ha de pri­o­rit­zar la salut i, ara més que mai, la pri­o­ri­tat és col·lec­tiva. Hem par­lat amb les fede­ra­ci­ons ter­ri­to­ri­als i sí que hi ha la volun­tat, o la il·lusió, d’aca­bar les com­pe­ti­ci­ons. I si hi ha l’opor­tu­ni­tat mira­rem de fer-ho, però també tenim molt clar que davant d’aquesta incer­tesa, por i neguit de tot­hom, a mesura que passi el temps i veient les notícies que arri­ben... Serà com­pli­cat.

És que ara mateix no som res. Som una pilo­teta que pot espe­rar a córrer, a bellu­gar-se. El més impor­tant és espe­rar i garan­tir que puguem tor­nar a la nor­ma­li­tat i, això, no sabem quan serà. I quan s’ajor­nen Cham­pi­ons, fórmula 1 o Jocs Olímpics... Ho farem com puguem i ja veu­rem com ho aixe­quem. Hi haurà un impacte econòmic molt gran per a tot­hom i l’esport no en serà cap excepció. I tot el que siguin mesu­res per limi­tar-ne els efec­tes, catastròfics, serà ben­vin­gut. La tor­nada, o la posada en marxa, reque­rirà una gran dosi de fle­xi­bi­li­tat i bona volun­tat: ganes de mirar enda­vant. És una situ­ació inèdita.

Hauríem d’arri­bar a la tem­po­rada següent, sigui com sigui, neta. No amb coses pen­dents d’aquesta, perquè, en el cas de l’hand­bol, serà prou densa. Nosal­tres tenim el cam­pi­o­nat d’Espa­nya de selec­ci­ons ter­ri­to­ri­als [a Bla­nes], els Jocs, el cam­pi­o­nat del món sènior femení, que es farà en ciu­tats com ara Bar­ce­lona i Gra­no­llers, que en seran seus. I després, tota l’acti­vi­tat ordinària de les com­pe­ti­ci­ons de la fede­ració espa­nyola i del nos­tre àmbit català. Hem de mirar de començar la tem­po­rada que ve neta, sense arros­se­gar res d’aquesta.

Això seria el meu desig i per això dic que caldrà, si la cosa s’allarga, molta calma i volun­tat de mirar enda­vant. I ja veu­rem si s’ha d’apli­car un esce­nari de tem­po­rada nul·la, no vàlida. Tor­nar-la a repe­tir i, fins i tot si s’obre la fines­tra d’espe­rança abans de l’estiu, fer-la en mode de con­cen­tració i aca­bar totes les com­pe­ti­ci­ons que es pugui. L’EHF ja ha pre­sen­tat aquest esce­nari, apro­fi­tar el caire excep­ci­o­nal que vivim i amb coses que nor­mal­ment s’han d’apro­var per un òrgan de govern com una assem­blea...

Doncs acor­da­rem fer un for­mat de KO. Si hi ha ganes de dei­xar net tot el que hagi que­dat pen­dent, es pot fer: anar a la següent ja no és tan bona idea. Hi veig més incon­ve­ni­ents. Hem de veure com evo­lu­ci­ona tot i desit­jar que hi hagi al mínim de gent afec­tada pos­si­ble. I fer molta bon­dat.