Marta Gali­many (Valls, 1985) ha estat una de les espor­tis­tes més sol·lici­ta­des en aques­tes pri­me­res set­ma­nes de con­fi­na­ments. El 23 de febrer va tas­tar la glòria amb el títol esta­tal de marató a Sevi­lla i un regis­tre (2h29:02) que li obria de bat a bat les por­tes dels Jocs Olímpics de Tòquio. Ja ha assi­mi­lat que s’haurà d’espe­rar un any per com­plir el seu somni olímpic, però tot i l’ajor­na­ment no ha parat qui­eta. Entre les qua­tre parets de casa i sobre una cinta de córrer ha inten­tat adap­tar-se a les cir­cumstàncies. “Evi­dent­ment no té res a veure córrer al car­rer que fer-ho sobre la cinta, però com a mínim et per­met de con­ti­nuar els entre­na­ments. Inten­tem man­te­nir la pla­ni­fi­cació i con­ti­nuar sumant, que res no ens resti sinó que sumi. Anem fent cicles. La set­mana pas­sada vam córrer uns 100 km, aquesta no hi arri­ba­rem, i la següent pot­ser en farem més”, explica la mara­to­ni­ana del Barça.

Més enllà dels entre­na­ments, Gali­many també con­tri­bu­eix, com pot, en la lluita con­tra la pandèmia. Diu­menge pas­sat va córrer en la cursa vir­tual #Yocor­ro­en­casa Cha­llenge, que va acon­se­guir més de 80.000 euros, i avui té pre­vist par­ti­ci­par en la #Con­Fi­na­Run, una ini­ci­a­tiva con­junta de Feet­back, l’AA Xafa­tolls i Iter5 per recap­tar fons per a l’Ins­ti­tut de Recerca Biomèdica de Lleida. “No soc metge per apor­tar gaire cosa més a la soci­e­tat i si com a mínim podem con­tri­buir amb el nos­tre gra de sorra amb ini­ci­a­ti­ves com aquesta, tot ajuda. Com més diners tin­guin per a la recerca abans tro­ba­rem una cura o una solució per com­ba­tre el coro­na­vi­rus. Diu­menge [avui] faré els cinc quilòmetres per a la #Con­Fi­na­Run i després con­ti­nuaré l’entre­na­ment que tenia pre­vist”, sen­ten­cia.

Tot i l’ajor­na­ment dels Jocs, Gali­many ja veia difícil que es replan­tegés la sub­seu olímpica de marató. A instàncies del COI, es va triar Sap­poro per evi­tar la forta calor i l’alt grau d’humi­tat de la capi­tal japo­nesa. “Jo pre­fe­ri­ria que es fes­sin a Tòquio, però m’adap­taré al que hi hagi. Si s’hagues­sin fet a la pri­ma­vera pot­ser sí que els hau­rien tras­lla­dat a Tòquio, però fent-se en les matei­xes dates de l’estiu és lògic que man­tin­gues­sin la sub­seu de Sap­poro”, admet. L’anunci ofi­cial de les dates del 2021 ha apor­tat tran­quil·litat als espor­tis­tes que es pre­pa­ra­ven per als Jocs, però encara hi ha mol­tes incògni­tes per resol­dre. En tot cas, la fon­dista vallenca té clar ara quina és la pri­o­ri­tat: “Ara hem d’inten­tar sor­tir d’aquesta situ­ació com a soci­e­tat i quan tor­na­rem a la nor­ma­li­tat ja ens plan­te­ja­rem com afron­tar el futur.”