Clàudia Galicia (Torelló, 1986) és la darrera protagonista dels directes de la Federació Catalana de Ciclisme a Instagram (#ciclismecatACasa), en què explica en quina fase de recuperació es troba de la lesió al canell per la caiguda quan liderava l’Andalusia Bike Race. L’esportista repassa la seva trajectòria, el punt àlgid de la qual va ser el 2019, i assenyala la intenció de mantenir-se al màxim nivell com a ciclista un any més per l’ajornament de la cita olímpica. “Està sent més lenta del que estava previst. No vaig poder anar al fisioterapeuta pel confinament fins vuit setmanes després. Espero que en quatre setmanes pugui fer BTT, però miro de mantenir la calma”, diu la corredora del Megamo, que va veure com es decretava l’estat d’alarma quan feia tres dies que havia rebut l’alta hospitalària.

“Va ser un any molt bo, estava molt centrada i tenia més experiència. Ho vaig donar tot, concentrada tot l’any i en ciclisme vaig competir menys del que m’hauria agradat però duia tot el cansament de la temporada d’esquí. Va ser un gran any”, sintetitza sobre la temporada passada, en què va guanyar cinc títols estatals en dues disciplines (BTT i esquí de muntanya) en la darrera que competia al màxim nivell en la disciplina hivernal. La ciclista, designada per la federació catalana com a millor dona del 2019, s’havia plantejat que aquesta fos també la darrera amb els Jocs com a principal motivació malgrat ser conscient de la dificultat de participar-hi. “Espanya només tindrà una plaça i tots sabem que Rocío [del Alba] està un o dos passos al davant. Jo estava preseleccionada per ser la segona del rànquing i no voldria anar-hi per la lesió d’una companya”, especifica. I hi afegeix, un cop anunciat l’ajornament a l’any que ve: “Hi ha tanta incertesa que no ho descarto. I si es reprèn la temporada potser l’allargaria fins al 2021. Després de set anys com a esportista d’elit, amb una mà trencada, no seria el comiat somiat.”