La major part del temps no ens ha quedat més remei que quedar-nos a casa. Quan van veure que hi havia perill de col·lapse als hospitals van considerar que el ciclisme era un esport de risc i no vam poder sortir. La prioritat aquí era evitar una saturació perquè és un país petit. Tot just dimecres passat ens van deixar sortir amb la bicicleta sense limitacions. Abans ho havíem pogut fer en un horari limitat i només en un tram de carretera. Hi havia dos punts de sortida per no coincidir tothom i allà ens trobàvem. Finalment tenim la llibertat total de triar l’horari que ens convé i sortir amb més tranquil·litat.

Sí, per força. Més que mantenir la forma, que no pots, has de mirar de no perdre massa la que tenies. Cada dia tocava estar amb el rodet una estona perquè no pots estar parat totes les hores. Afortunadament, en el confinament no estic sol. Tinc la meva parella i la gossa, que també m’ha permès sortir algunes estones a passejar.

Al final el que volem sobretot és córrer i el que desitjava era que se solucionés tot d’alguna manera. Si aquesta temporada al final no es pogués fer cap prova o molt poques, la majoria d’equips ho tindrien molt complicat per continuar. El que volem és competir per mantenir viu el grup de ciclistes que hi ha ara en el pilot professional. Si no, serà complicat.

Amb el temps que hi ha, s’ha de mirar de fer la majoria de curses possible. És el que s’ha intentat dins el marge que hi havia; està força ben pensat.

Sí. Era un dels objectius que tenia aquest any i em feia molta il·lusió, pel centenari i perquè és la cursa de casa. Amb tot, va ser una bona decisió anul·lar-la, perquè si una prova com aquesta no la pots fer al cent per cent, amb totes les garanties, és millor fer-la el 2021. Estic convençut que serà una gran festa.

La idea principal és fer un altre cop el Tour (29 d’agost-20 de setembre) i després encadenar amb la Vuelta (20 d’octubre-8 de novembre), però hem de mirar encara algunes curses que no són del World Tour i que encara no estan col·locades en el calendari oficial i acabar-ho de valorar tot. El Giro, lògicament, està descartat, perquè queda entremig, i l’equip el que vol, sobretot, és estar al màxim nivell en el Tour i la Vuelta. Farem un bloc d’entre deu i dotze corredors que ens repartirem entre les dues proves. A veure si podem obtenir bons resultats.

Confiem molt en tots els corredors i també en l’Enric. Ja ha demostrat que és un gran ciclista. Per a mi és una llàstima que aquesta temporada que ja havia de liderar l’equip i ser el cap de files en algunes proves hagi passat precisament tot això. Tornarem a començar a l’estiu, però les garanties de com anirà la cosa ja no són les mateixes.

Fent-ne una anàlisi global, estic molt content de com va anar. Va ser una temporada en què vaig poder córrer i acabar dues grans voltes i ho vaig fer a un gran nivell en totes dues. Sí que al final no va acabar com m’hauria agradat, o com ens hauria agradat a l’equip, però el nivell en el qual vaig estar i les sensacions que vaig tenir sí que van ser bons. Ara em veig preparat per ser un dels líders del Movistar.

És una llàstima que tota la feina que he anat fent aquests últims anys a l’equip quedi marcada per aquell moment i això és el que em fa més ràbia. Després de treballar tant de temps i donar la cara per l’equip, que només quedi aquesta escena tampoc m’agrada, això és evident.

És un equip que s’ha repartit els últims cinc Tours i hauran d’aprendre a conviure amb la pressió que suposa no només tenir tres líders a l’equip, sinó tres vencedors de Tour.

Carapaz era un gran company a l’equip, però ell ho deu haver valorat tot. Entenc que l’Ineos deu haver-li proposat quins objectius concrets té per a ell i l’ha sabut convèncer. Segur que tindrà l’oportunitat de disputar curses també per guanyar-les. Un guanyador del Giro el que vol és tenir possibilitats de continuar guanyant i estar sempre al màxim nivell, i suposo que li deuen haver donat garanties que ho podrà fer i per això ha fet el canvi.

Hi havia l’interès de diversos equips, però l’oferta més rellevant que vaig tenir no va ser precisament d’ells.

El Tour s’ha de fer, com sigui. Hi ha molts llocs de treball en joc. Si no es disputa, hi haurà molta gent que ho passarà malament.

A nosaltres tant Movistar com tots els patrocinadors ens estan respectant els acords que tenim i és lògic que sigui així. En cap moment hem deixat d’entrenar-nos i de cuidar-nos per tornar al màxim nivell. En el ciclisme no pots deixar mai de treballar, perquè, si no ho fas així, costa molt de recuperar la forma. Hi ha altres equips, però, que sí que han rebaixat els sous dels ciclistes per anar sobrevivint.

Sabem que sempre hi ha molta gent veient el Tour a peu de carretera, però la majoria d’aficionats arreu del món des de sempre el segueixen per la televisió. El futbol també arrencarà sense públic. En una situació així, ens hem de reinventar i buscar el millor per a cada esport i sobreviure, perquè al final els drets televisius són el que generen la major part dels ingressos tant per als patrocinadors com per a les mateixes curses.

M’ha agradat. És molt realista. Es mostra tot, o gairebé tot. S’hi veuen coses d’un equip que mai s’havien mostrat fins ara, sobretot afers interns que passen dins d’un equip professional. Fins i tot es podria mostrar molt més.

Han arribat ciclistes molt joves i de gran qualitat, que hauran d’aprendre l’ofici, però destacaria els dos italians que hem fitxat, tant Cataldo com Villella, perquè poden fer una gran feina, sobretot per la seva experiència.

De moment vull veure com acaba tot aquest any i després ja analitzaré el 2021 tranquil·lament, quin calendari hi ha, quines curses i també en quines condicions es fan. La Volta sempre serà un objectiu i, després, una de les tres grans.