Les primers del rànquing

El futbol també és una bona mostra de l’increment de la pràctica esportiva federada per part de les dones. Si el 2001 només hi havia 3.882 llicències femenines en el considerat esport rei, el 2019 s’han de multiplicar pràcticament per quatre, amb un total de 12.339. A molta distància del futbol, les cinc primeres places per nombre de federats les completen el bàsquet (56.424), les entitats excursionistes (41.794), la caça (36.849, de les quals només 350 són de dones) –la llicència és obligatòria per practicar-la– i el golf (27.915). Entre els deu primers esports amb més federats, l’únic amb més llicències femenines és el patinatge (9.190 i 12.902), en què es reflecteix l’important pes de la disciplina del patinatge artístic. En el quadre adjunt també es pot quantificar el valor d’un esport a l’alça, com és el pàdel, amb 18.577 llicències, una modalitat que el 2001 ni tan sols no apareixia entre els esports federats. La natació (8.294 i 6.638) i l’atletisme (7.898 i 6.476), els dos principals esports olímpics, tenen un bon equilibri entre practicants masculins i femenins. En tot cas, més enllà del patinatge, les altres federacions amb més llicències femenines que masculines són les de voleibol (6.479 i 1.681), hípica (5.925 i 2.080), gimnàstica (6.958 i 953) i esports d’hivern (3.819 i 2.894). Precisament, en aquesta federació, que abasta els esports de neu i de gel, s’han perdut llicències (el 2001 n’hi havia 11.505) i ben segur que s’hauran de potenciar si tira endavant la candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs del 2030.