RADIOGRAFIA DE L'ESPORT CATALÀ
Evolució contínua
L’esport federat encara és majoritàriament cosa d’homes, amb el 74% de les llicències, però les dones han anat guanyant clarament terreny en les dues dècades del segle, en què han passat del 18% del 2001 al 26% del 2019
-
Gràfic amb el número de llicències de les principals federacions esportives catalanes. A sota, l'evolució del número de llicències, del 2001 al 2019, i dividits per gènere L'ESPORTIU / FONT: INSTITUT D'ESTADÍSTICA DE CATALUNYA. -
La copa Catalunya de futbol entre el Barça i l’Espanyol FCF. -
Una imatge del campionat de Catalunya d'atletisme en pista coberta, a Sabadell JUANMA RAMOS.
L’esport és cosa d’homes i l’esport rei és el futbol. Aquesta podria ser, simplificada al màxim, la lectura de la foto fixa dels números de llicències de les diferents federacions esportives catalanes. Els números canten. De les 620.988 llicències esportives computades el 2019, 459.761 (el 74%) eren d’homes i 161.227, de dones (26%). En la distribució per esports, el futbol és el primer del rànquing amb diferència, amb 146.465 llicències, que representen un 24% del total. El 76% restant se’l reparteixen fins a 71 federacions esportives. Aquesta és la realitat actual, però si s’obre el focus i s’observen els números del 2001, els primers en què l’Institut Català d’Estadística té la distinció per gènere, es constata l’evolució, lenta però constant, de l’esport femení. A l’inici del segle XXI, de les 598.118 llicències tramitades, 492.270 eren d’homes (82%) i 104.486, de dones (18%). La tendència és clara i només cal mirar els números absoluts. Comparant les dades del 2001 i el 2019, s’han perdut 32.509 llicències entre els homes i se n’han guanyat 57.241 entre les dones. En tot cas, la quantitat tampoc ha d’anar lligada forçosament a la qualitat, i ja s’ha vist que les dones catalanes, tot i el menor nombre de llicències, han estat capaces d’aconseguir grans resultats en les dues últimes edicions dels jocs olímpics, per posar un exemple.
Les primers del rànquing
El futbol també és una bona mostra de l’increment de la pràctica esportiva federada per part de les dones. Si el 2001 només hi havia 3.882 llicències femenines en el considerat esport rei, el 2019 s’han de multiplicar pràcticament per quatre, amb un total de 12.339. A molta distància del futbol, les cinc primeres places per nombre de federats les completen el bàsquet (56.424), les entitats excursionistes (41.794), la caça (36.849, de les quals només 350 són de dones) –la llicència és obligatòria per practicar-la– i el golf (27.915). Entre els deu primers esports amb més federats, l’únic amb més llicències femenines és el patinatge (9.190 i 12.902), en què es reflecteix l’important pes de la disciplina del patinatge artístic. En el quadre adjunt també es pot quantificar el valor d’un esport a l’alça, com és el pàdel, amb 18.577 llicències, una modalitat que el 2001 ni tan sols no apareixia entre els esports federats. La natació (8.294 i 6.638) i l’atletisme (7.898 i 6.476), els dos principals esports olímpics, tenen un bon equilibri entre practicants masculins i femenins. En tot cas, més enllà del patinatge, les altres federacions amb més llicències femenines que masculines són les de voleibol (6.479 i 1.681), hípica (5.925 i 2.080), gimnàstica (6.958 i 953) i esports d’hivern (3.819 i 2.894). Precisament, en aquesta federació, que abasta els esports de neu i de gel, s’han perdut llicències (el 2001 n’hi havia 11.505) i ben segur que s’hauran de potenciar si tira endavant la candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs del 2030.