Una temporada il·lusionant. Començo pel principi, no com quan vaig venir, que vaig començar al gener. Tant Dani Martínez [el seu segon] com jo criem en aquests jugadors; tenim els jugadors que realment volem per a aquesta plantilla i la il·lusió de començar alguna cosa bonica.

Al final, quan vaig venir aquí al gener em vaig trobar una plantilla feta que vaig respectar. Els jugadors que han donat un plus al meu treball segueixen en l’equip i els qui no ho han fet els he canviat per d’altres que són de la meva confiança i crec que ens donaran aquell extra que ens faltava l’any passat per començar a viure altres coses que no s’han viscut aquí.

El que és clar es que la il·lusió que vaig portar el mes de gener és la mateixa amb què començaré d’aquí a quinze dies. Treballarem tot el que pugem i més. Crec molt en el treball, no soc dels qui espera tenir sort en una cosa o en una altra; crec que tot el que plantegem i tot el que fem és perquè ens donarà benefici i així hem de continuar. S’ha de començar com es va acabar la temporada anterior.

Vaig estar molt satisfet perquè l’equip va fer un canvi molt gran de gener a març i això és d’agrair, sobretot el treball i la predisposició dels jugadors. Al final, ells són els autèntics herois, els actors principals de la pel·lícula i els entrenador estem per ajudar-los. Ells són els qui, al final, ho han de donar tot. Estic molt content amb el resultat de la temporada passada.

Intentarem ser un equip sòlid. Volem ser un equip de caràcter ofensiu, sabent que defensant bé es comença bé l’atac. Crec, i no vull ser repetitiu, crec molt en el treball i en la personalitat dels jugadors en el camp i estic segur que no fallaran.

Els objectius que ens marquen són els mateixos que em vaig marcar quan vaig venir el mes de gener. Com a mínim, jugar la copa i el play-off, i vull el títol de la copa del Rei. Volem aspirar als tres títols.

No miro cap enrere. Per mirar enrere sempre hi ha temps. Sempre soc de mirar cap endavant. Crec en aquest equip, en el meu cos tècnic i en la plantilla al complet, i al final remant tots en la mateixa direcció donarem molta guerra.

L’equip ha anat treballant amb el preparador físic, supervisat tant per Dani Martínez com per mi, i la veritat és que estic content. La predisposició dels jugadors ha estat màxima i ara tots estan amb moltíssimes ganes de començar el dia 20 i iniciar una nova temporada amb una nova il·lusió.

Quan es va acabar el confinament, ens vam reunir amb els jugadors d’un en un i els vam dir el que esperem de cada un d’ells. Vam parlar d’algunes errades que havíem comès la temporada passada que no es poden tornar a cometre, i els nois encantats, i amb moltes ganes i amb molta predisposició a fer un gran any.

Es veu diferent. Quan era jugador, sabia el que podia donar i el que podia generar en el meu equip. Ara com entrenador, sé el que puc generar, però no estic per ajudar l’equip, perquè, al final, no jugo. Tinc la màxima confiança en ells. He tornat a la lliga espanyola com a entrenador i content perquè és un orgull estar entrenant en la millor lliga del món.

La veritat és que no em fixo molt en ells. Ara, em dec a l’Industrias. Sí que és clar que sempre hi ha un sentiment especial, perquè vaig ser allà durant sis anys, però, ara, la veritat és que em preocupa més el de casa meva que el de fora.

T’adones que qui està en millor forma pot sorprendre en qualsevol moment. La final la van jugar el Valdepeñas i l’Inter Movistar, i nosaltres vam vèncer al camp de l’Inter 3-5 i vam guanyar el Valdepeñas 8-3 a casa. Al final, l’Inter ha estat el que ha arribat millor, el que menys pressió ha tingut perquè molts jugadors marxaven. Altres equips han donat l’Inter per mort i l’Inter, tenint un entrenador com Tino Pérez, mai se’l pot donar per mort. Ha estat el campió merescudament.

Nosaltres el que hem de fer és ser un equip regular i no fixar-nos en el rival contra què juguem, sinó fixar-nos en nosaltres mateixos. Si fem això i encarem tots els partits de la mateixa manera, sigui l’Antequera o l’Inter, amb tots els respectes, anirem bé. El problema és que veiem la samarreta de l’Inter o la del Barça i la respectem massa. Llavors, l’equip no està bé. Hem de continuar amb el nostre signe d’identitat, de treball, d’esforç i de sacrifici, i això ens donarà resultats.