Per primera vegada en la història, la sessió de COI, l’assemblea plenària del primer organisme esportiu mundial, es reunirà demà telemàticament, sota l’impacte del recent ajornament dels Jocs de Tòquio a l’any 2021 i els de la Joventut de Dakar a 2026 i sense saber en quina mesura l’evolució de la pandèmia de coronavirus permetrà el retorn de l’activitat esportiva.

Les condicions en què se celebrarien els Jocs aquí a un any, els problemes de corrupció que arrosseguen federacions com les d’halterofília i la boxa, les protestes polítiques dels atletes i l’elecció de nous membres i càrrecs han de cabre a l’agenda, molt comprimida, de la 136a sessió, que presidirà a distància Thomas Bach en el penúltim any del seu actual mandat.

Aquests són alguns assumptes que la Sessió tindrà sobre la taula: 1. Què passa amb els Jocs de Tòquio? Aquesta reunió de l’assemblea olímpica s’havia d’haver celebrat a Tòquio, la vigília de la inauguració dels Jocs el dia 24 de juliol. L’ajornament dels Jocs fins a 2021 a causa de la pandèmia ha obert una infinitat d’interrogants als quals el COI encara ha de donar resposta. El comitè organitzador ha de presentar un informe davant el conclave olímpic que permetrà conèixer en què s’ha avançat, i en què no, des del canvi de data decidit al març. Per ara, es coneix el desig de “simplificar” els Jocs i centrar-se en l’imprescindible, per frenar en el possible el sobrecost derivat de el nou calendari.

2. Els fallits Jocs de la Joventut de Dakar. L’executiva proposarà a l’assemblea que ratifiqui una decisió que ja no té marxa enrere: l’ajornament dels Jocs de la Joventut de Dakar de 2022 a 2026. La primera competició de caràcter olímpic en el continent africà ha resultat una operació fallida. Bach va explicar que el desgavell en el calendari esportiu causat per la pandèmia de COVID-19 feia impossible presentar a temps uns Jocs ben preparats. Però altres fonts van comentar que els problemes derivats del coronavirus no van fer sinó acabar de sentenciar uns Jocs que arrossegaven problemes organitzatius i pressupostaris.

L’assemblea no tindrà més remei que aprovar l’ajornament. Després de veure obligat a canviar la data de Tòquio 2020, haver de saltar-se una edició dels Jocs de la Joventut és un símptoma del moment crític en què la pandèmia ha sumit el Moviment Olímpic.

3. Corrupcció en halterofília i la boxa. Un informe elaborat fa un mes pel professor canadenc Richard McLaren, el mateix que va destapar el dopatge d’Estat a Rússia, va denunciar pràctiques generalitzades de “corrupció al més alt nivell” a la Federació Internacional d’Halterofília (IWF) durant les quatre dècades de mandat de l’hongarès Tamás Ajan, que va dimitir al gener. Compra de vots, comptes ocults, encobriment de 40 casos de dopatge “incloent a medallistes mundials” i desviament massiu de fons, amb 10,4 milions de dòlars fora de control, van ser algunes de les irregularitats detectades per McLaren.

Ajan va ser membre del COI entre 2000 i 2010. La federació internacional de boxa (AIBA), per la seva banda, està inhabilitada des de març de 2019 per irregularitats econòmiques, administratives i arbitrals, i a càrrec d’un president interí després de la renúncia de l’uzbek Gafur Rakhimov, inclòs en la llista negra de el Departament de el Tresor nord-americà per la seva presumpta vinculació amb màfies de la droga. Els dies 12 i 13 de desembre està convocat el congrés en el qual l’AIBA ha de triar nou president i adoptar una nova constitució, mesures imprescindibles perquè el COI aixequi la suspensió.

4. Rússia i el dopatge. L’atletisme rus està suspès des de 2015 i espera ara el dictamen de World Athletics, que no ha rebut en el termini estipulat el pagament d’una multa de 5 milions de dòlars, pas previ per a la seva rehabilitació. El president de la Federació Russa d’Atletisme, Ievgueni Yurchenko, va anunciar aquest dilluns la seva dimissió. Alhora, l’esport rus a l’complet està castigat per l’Agència Mundial Antidopatge (AMA), i per tant pel COI, amb quatre anys d’aïllament internacional per connivència amb el dopatge, de manera que els esportistes russos només podran competir com a neutrals en els Jocs de Tòquio i els d’hivern de Pequín 2022. Passen els mesos i la patata calenta de les sancions a Rússia segueix estant en l’agenda de l’COI reunió després reunió.

5. La regla 50. La Carta Olímpica, en la seva regla 50, prohibeix tota manifestació “de propaganda política, religiosa o racial” en qualsevol seu olímpica. Però, després de les protestes a les quals es va sumar de forma generalitzada el món de l’esport per l’homicidi de George Floyd, caldrà veure si el COI fa un pas endavant.