Avui s’havien d’inaugurar els Jocs Olímpics de Tòquio 2020
Els Jocs de les incerteses
La seguretat sanitària i el cost de l’ajornament són els principals maldecaps de l’organització a un any de la cita olímpica
Avui, 24 de juliol del 2020, era el dia marcat en el calendari per a la inauguració dels Jocs Olímpics de Tòquio, els 32ns de l’era moderna. Però la realitat és ben diferent perquè som en l’era del coronavirus. L’esclat de la pandèmia ha llançat pels aires totes les previsions i calendaris, i també els de les competicions esportives. Ja fa quatre mesos que es va decidir ajornar els Jocs, i, més enllà de les dates, seran del 23 de juliol al 8 d’agost del 2021, encara hi ha molts interrogants i incerteses per resoldre. De fet, quan es va decidir ajornar la cita, a finals de març, la Covid-19 tot just començava a colpejar amb duresa algunes zones determinades i ara ja s’ha estès pràcticament arreu del planeta. Així, es fa difícil que els Jocs es puguin portar a terme si abans no s’ha trobat l’esperada vacuna que posi llum a tanta foscor.
Mentrestant, al Japó i en altres països tot just s’han reprès algunes competicions esportives dins d’una “nova normalitat”, que aporten algunes pistes sobre com podrien ser els Jocs, tot i que una cita internacional d’aquesta envergadura comporta un trencaclosques logístic de difícil solució. L’ajornament dels Jocs també ha sacsejat el calendari de grans esdeveniments de dalt a baix, i els primers a moure fitxa van ser els dos esports olímpics per excel·lència, l’atletisme i la natació, que van traslladar els seus mundials d’Eugene i Fukuoka del 2021 al 2022.
També s’ha avançat en les seus de les diferents modalitats esportives. El comitè organitzador va assegurar ara fa una setmana durant la 136a sessió del COI que tots els escenaris previstos per al 2020 també estaran disponibles per a les noves dates del 2021, inclosos la Vila Olímpica i els centres de premsa i radiotelevisió. Encara queda per definir la despesa addicional que generarà l’ajornament dels Jocs, així com aclarir qui assumirà aquest cost, uns 3.000 milions de dòlars, el repartiment dels quals ha generat friccions entre l’organització nipona i l’organisme olímpic. La quantia econòmica no es coneixerà fins a la tardor i serà aleshores quan es decidirà com es reparteix la despesa extra. En tot cas, el gran cavall de batalla és com garantir la seguretat sanitària durant l’arribada al Japó i durant la celebració dels Jocs a uns 11.000 esportistes, als quals s’han de sumar tècnics, representants dels comitès olímpics i d’altres institucions, i al públic en general. Fer el test PCR a totes les persones que arribin als Jocs seria un desafiament sense precedents per al Japó, un país que no ha destacat precisament per fer proves del virus a gran escala i que ha optat per blindar les fronteres com una de les seves principals mesures per contenir la pandèmia. De moment, el vet d’entrada s’eleva fins a 130 països, i per ara no s’ha precisat quan tornarà a permetre l’accés de visitants d’aquests llocs d’origen.
Les conseqüències de la pandèmia també han acabat afectant l’estat d’ànim dels japonesos i el suport popular als Jocs. En una enquesta recent només un 24% dels consultats són partidaris que s’organitzin el 2021. Pel que fa als contraris, un 70,1 %, es divideixen entre els que optarien per ajornar-los una vegada més a causa del coronavirus (36,4%) o els que directament els cancel·larien (33,7%). En el rerefons també hi ha un descontentament general per la gestió de la pandèmia per part del govern nipó, encapçalat pel primer ministre Shinzo Abe.