TENNIS / WIMBLEDON
Sense concessions
Nadal signa, contra Nishikori (6-2, 6-4 i 6-4), un debut solvent com segellen Murray i Soderling
Verdasco es deixa sorprendre per l'italià Fognini, i Ferrero perd una llarga batalla contra Malisse
El 189è del món no sembla un rival temible. Tampoc ho semblava el colombià Alejandro Falla. El jove japonès Kei Nishikori ha estat molts mesos lesionat (va passar el curs passat per la sala d'operacions per recuperar-se del colze dret) i gairebé un curs en blanc el va fer baixar en el rànquing. Abans de lesionar-se, habitava entre el 50 i el 70 del món, una dada que deixa entendre el perill del seu tennis. Així és com estudia Nadal els seus rivals. És una virtut entre virtuts: veure la perillositat de cada adversari. S'anticipa a la sorpresa, s'adverteix a si mateix. L'ensurt de Federer en la jornada inaugural és un altre avís, tot i que per a Nadal és una possibilitat prevista. «Res està fet fins que no està fet», diu sempre el seu tiet i entrenador, Toni Nadal. Un principi familiar, un axioma esportiu.
Nishikori, tot i el seu esperit contestatari, va ser la primera víctima de la mentalitat de Nadal, la virtut que va davant del seu tennis, de retorn a la Catedral. Un retorn que li va servir per agafar ritme, per trobar les sensacions amb el servei; un cop que, en herba, accentua les distàncies en els instants determinants. Ahir no els va necessitar, tot i que va salvar les dues pilotes de break que va afrontar en el primer set, per aprofitar ell les dues que va tenir i firmar un 6-2 inicial aparentment senzill. Després, mantenint la calma va segellar un triomf solvent que el situa en la segona eliminatòria, en què s'enfrontarà amb un altre jove perseguit per les lesions que l'han dut al 151è lloc del món, des d'on intenta, amb 23 anys, tornar a l'elit: l'holandès Haase.
L'altra cara va ser Fernando Verdasco. El madrileny, vuitè favorit, sempre s'havia sentit còmode en l'herba. Emparat en el servei i els seus cops plans, havia signat vuitens les dues últimes temporades. Aquest cop, l'italià Fognini el va treure del seu patró de joc dominant i, sempre a remolc (només va tenir una pilota de break en tot el partit) va minimitzar el poder de Verdasco, sorprès d'entrada. Com el valencià Juan Carlos Ferrero, que va arribar als quarts en l'edició passada i que ahir va perdre una llarga batalla contra el talentós belga Malisse, més sencer físicament en el capítol final (6-1).
Serena i Wozniacki, amb pas ferm
L'herba sempre marca les distàncies. Ahir, amb la derrota de l'australiana Stosur (6) ja han caigut en els dos primers dies de la cita les dues protagonistes de la final de Roland Garros –el primer dia va dir adéu la campiona (la italiana Schiavone)–. Per contra, la resta d'aspirants van passar el debut sense sobresalts. Només la russa Kuznetsova va haver de recórrer als tres sets per guanyar. Serena Williams, vigent campiona, tan sols va cedir quatre jocs, mentre la danesa Wozniacki, una de les alternatives a les germanes Williams i al duet belga (Henin i Clijsters) va cedir-ne dos. Encara menys va perdre'n la russa Xaràpova, que des de l'ombra sembla disposada a reviure els temps de glòria.