L’alegria dels jugadors del Barça després de guanyar el títol de la UEFA Champions League és una prova evident que aquest trofeu era molt desitjat i tenien moltes ganes de guanyar-lo. Aquest tercer títol de la màxima competició europea de clubs s’ha fet esperar i ha costat molt d’esforç que tornés a arribar. La victòria al Palau Blaugrana contra El Pozo va posar fi a una sequera de cinc temporades, ja que la darrera Champions es va guanyar l’any 2014. Des d’aleshores ho havien intentat, però els blaugrana quedaven en l’últim o en el penúltim esglaó. En tres ocasions van disputar la final a quatre: en una (2015) van ser derrotats en la final i en les altres dues (2018 i 2019) van caure en les semifinals.

La final a quatre de l’any 2020, la de la pandèmia, la que es va jugar sense públic i es va haver de celebrar en un pavelló buit, quedarà en el record dels jugadors per sempre per les dificultats que han hagut d’anar superant, l’una darrere l’altra. En els seus pensaments després d’aixecar el trofeu, hi havia les vegades que no la van poder guanyar i també els companys que van començar a jugar aquesta edició però que amb el canvi de temporada ja no formen part de la plantilla.

La sequera de cinc temporades sense Champions ha coincidit, més o menys, amb la sequera de títols estatals del Barça. Després de la Champions de l’any 2014, no va guanyar tampoc cap títol estatal en els quatre anys següents i només es van emportar les copes de Catalunya. L’any passat el conjunt blaugrana va tornar a ser el millor en la lliga i en les copes d’Espanya i del rei, i aquest ha repetit en les copes i s’ha endut aquest valuós títol de la UEFA Futsal Champions League.