Abans de venir parlava amb gent de l’handbol i em deien que el canvi no seria tan gran. Ara que hi soc a dins estic al·lucinant amb el que veig. La qualitat individual, tàctica i tècnica és increïble. En els primers entrenaments em preguntava com feien segons quines coses alguns jugadors. Ara ja me n’he anat fent la idea i em veig bé tant físicament com mentalment.

Sí. Com en molts altres equips tenim un porter més expert i una aposta més jove que soc joc. Ho dono tot en cada entrenament.

La temporada passada vaig rebre una trucada de l’entrenador del segon equip, però preferia quedar-me a casa. Aquest estiu ja em van fer una oferta directament per al primer equip, que era el que buscava.

En l’handbol actual i en l’Asobal cada vegada hi ha menys la idea d’un porter titular, i cada equip en té dos de molt nivell. Quan preparem els partits veiem que l’altre equip té dos porters de molta qualitat i no sabem quin sortirà i, de fet, hi ha molts canvis en la posició. Entre els números em van deixar triar l’1, el 12 i el 16. El 12 l’hauria volgut triar perquè era el que portava el meu pare i ell és el meu gran ídol de l’handbol. Per ell soc porter i jugo a handbol, però l’havia portat Bruixola, un porter referent a Port Sagunt. Vaig tirar pel dret i em vaig quedar el número 1, com dient aquesta és a partir d’ara la meva carrera.

Sí, en tot, pel canell, pel que fan a l’aire, per com fiquen el braç, el colze, la potència, etc. Quan els veus entens per què són aquí. La primera setmana d’entrenaments vaig proposar un repte a un dels extrems de l’equip, Toni Alegre, per veure quants gols em podia fer des de l’extrem. Me’n va fer 17 de seguits de 17 maneres diferents! Els primers dies parava boig. Després et vas adaptant a la categoria i saps més cap on has de mirar.

Vam estar aïllats una setmana per positius a l’equip, però després hem perdut uns quants partits per positius dels altres equips.

El problema de jugar contra el Barça és que et pots fer una foto de record però és un partit en què no pots competir. Amb 23 anys prefereixo jugar contra l’Ademar o el Bidasoa, rivals europeus als quals veus que pots guanyar. Això sí que em motiva.

El president i l’entrenador ens han deixat clar que el primer objectiu és mantenir la categoria, i més aquesta temporada que baixen més equips. Amb tot el que està passant no ens entrenem ni juguem amb continuïtat i no podem fixar-nos grans metes tampoc.

Sobretot Jorge Serrano (Valladolid). És el màxim golejador i se’n parla poc. Per l’edat que té vaig al·lucinar quan vaig jugar contra ell.

Sí, em vaig alegrar molt quan va fitxar pel Barça perquè és una persona molt important en la meva carrera. Quan jo era a Bordils i era infantil ell es va oferir a fer-me d’entrenador de porters perquè no hi havia cap altra persona que ho fes. Li tinc una estima molt especial perquè quan jo era petit i no hi havia qui m’ajudés ell em dedicava moltes hores.

Segueixo els partits i tenen un bloc pràcticament idèntic al de la temporada passada, amb el mateix entrenador. Estan perfectament capacitats per mantenir la categoria.