“És l’èxit més gran de la meva carrera esportiva”
Atletisme. Ayad Lamdassem, el flamant nou recordista espanyol de marató a València, arriba al zenit als 39 anys i diu que més enllà dels Jocs Olímpics de Tòquio encara té corda per estona
Amb els braços enlaire i el rostre desencaixat per l’esforç i l’emoció, Ayad Lamdassem (Sidi Ifni, 1981) arribava triomfal sobre la catifa blava del Museu de les Ciències de València al zenit de la seva trajectòria atlètica. “És l’èxit més gran de la meva carrera esportiva. Tothom somia a ser alguna vegada en la taula de rècords. Si demà m’hagués de retirar ja em donaria per satisfet.” Lamdassem es va erigir diumenge en un dels principals protagonistes de l’espectacular marató de València rebaixant d’una tacada i en gairebé 3 minuts la seva marca personal (de 2h09:28 a 2h06:35) i superant el rècord d’Espanya (2h06:52), vigent des del 2006.
El deixeble d’Antonio Cánovas i El Moussaoui Mustapha va ser un dels primers sorpresos per la seva gesta. Lamdassem estava avalat per la seva gran actuació en el mundial de mitja marató, en què va ser el millor representant de la selecció espanyola amb marca personal inclosa (1h01:21) el 17 d’octubre a Gdynia (Polònia), però el primer objectiu a València era rebaixar el seu registre personal. El fondista lleidatà considera que una de les claus del seu salt de qualitat és que per primer cop havia pogut preparar una marató amb prou antelació, uns cinc mesos, i tranquil·litat, sense lesions ni contratemps pel mig. “Arribava molt bé de forma, però la meva idea era millorar la meva marca. Quan vam passar per la mitja en 1h03:09 em sentia superbé, fresc de cames. Ja presagiava que podia fer una gran marca, però es tractava de ser el primer dels espanyols perquè també hi havia en joc les places per als Jocs de Tòquio”, remarca. I hi afegeix: “En el grup anàvem plegats en Dani Mateo i Hamid Ben Daoud, molt més joves i forts que jo. Però és clar que era el meu dia. Ja anàvem sense llebres i quan faltaven 5 quilòmetres vaig optar per fer un canvi i jugar-me-la per guanyar-me la plaça per als Jocs.” L’aposta va sortir rodona i el premi va ser espectacular.
L’experiència és un grau
En el desenllaç favorable de la marató valenciana segur que també hi va tenir a veure l’experiència acumulada. En aquest sentit, Lamdassem, que a l’octubre va fer 39 anys, pensa que la seva carrera atlètica encara té recorregut. Així, no pensa en cap cas en una pròxima retirada. “No hi penso. Serà quan el cos i el cap diguin prou. Cada cop ens cuidem més i en l’atletisme, com en altres esports, l’experiència acumulada és molt important”, etziba. En aquest sentit, recorda que va necessitar dotze anys, del 2004 al 2016, per millorar la seva marca en mitja marató, i que aquest curs, amb 39 anys, ha millorat els seus registres tant en la mitja com en la marató.
Lamdassem també es va referir als nous models de sabatilles esportives, les soles de les quals proporcionen una notable eficiència energètica als corredors. Així, el flamant nou recordista català i espanyol pensa que els beneficis són més importants en els entrenaments que no pas en la mateixa competició. “La cursa és un dia i si estàs fort correràs bé portis les sabatilles que portis. En canvi, per preparar una marató necessites entre quatre i cinc mesos d’entrenament específic. Aquestes sabatilles et faciliten fer les tirades llargues com si fessis un rodatge, tenir més continuïtat amb menys desgast i càrrega muscular, sobretot als bessons”, admet.
Acabat d’arribar a casa, Lamdassem vol gaudir del moment i no vol pensar encara com enfocarà els mesos previs a la que seria la seva tercera cita olímpica. Es va perdre els de Rio el 2016 després d’un període marcat per les lesions, i en els de Pequín 2008 i Londres 2012 hi va competir encara en els 10.000 m. Més enllà dels Jocs, no amaga que una medalla en la marató d’un europeu seria una altra fita que l’il·lusiona. De moment, s’ha de conformar amb els seus dos subcampionats europeus de cros (2010 i 2011) i una jornada gloriosa en la marató de València que ja no li traurà ningú.
