Dubtes contra Egipte

Dinamarca havia transitat pel campionat egipci com si es tractés d’un passeig triomfal, amb la majoria de victòries per sobre dels 10 punts de marge, fins que es va topar amb la selecció amfitriona en els quarts de final. L’equip de Roberto García Parrondo va generar els primers dubtes al combinat danès, que durant molts minuts va haver d’apostar pels atacs amb set jugadors per perforar l’entramat defensiu faraònic. Tampoc en defensa va saber aturar l’emergent conjunt egipci, que comença a recollir els fruits d’una generació daurada, campiona mundial juvenil i medallista de bronze júnior el 2019. Després de dues pròrrogues, el partit es va haver de resoldre des de la tanda de penals (39-38), en què va emergir la figura del considerat millor porter del món, Niklas Landin. La selecció espanyola, en canvi, ha dibuixat una línia clarament ascendent. Va començar el torneig amb un inesperat empat contra el Brasil (29-29), però de mica en mica ha anat guanyant consistència i en els quarts de final contra Noruega, la subcampiona del món, va fer una primera meitat per emmarcar (21-15). Com en els dos últims europeus, Ribera ha estat un magnífic gestor a l’hora de repartir minuts als seus jugadors, un element clau en tornejos d’aquesta exigència. Sense les estrelles rutilants d’altres equips, el combinat espanyol ha sabut imposar la força del col·lectiu i diversos jugadors s’han repartit el protagonisme durant el campionat. En tot cas, si en un aspecte ha brillat especialment l’equip espanyol ha estat sota els pals, amb Gonzalo Pérez de Vargas (Barça) i Rodrigo Corrales (Veszprém), que ocupen la segona (57 aturades i 39% d’encert) i la tercera posició (38 i 36%), respectivament, en la taula de millors porters. Uns números que milloren els dels seus homòlegs danesos: Landin (41 i 29%) i el també blaugrana Kevin Möller (26 i 36%).

Més enllà del que passi avui contra Dinamarca, Ribera va destacar la importància que el conjunt espanyol, amb la implicació dels sis jugadors catalans, torni a estar en la lluita per les medalles d’un mundial després d’haver-ne quedat fora en les dues últimes edicions (setè el 2019 i cinquè el 2017).