“Crec que puc guanyar, hem entrenat bé i hi ha possibilitats. Ara només queda fer un bon cros”, diu Santi Catrofe (CA Santa Cristina), un dels favorits al títol de campió de Catalunya de la disciplina avui a Santa Cristina d’Aro, el dia en què precisament fa 22 anys. L’atleta va néixer a la capital de l’Uruguai, Montevideo, i es va establir a Girona quan tenia quatre anys, quan els seus pares s’hi van venir a buscar la vida. S’entrena amb Josep Carballude i assenyala Ayad Lamdassem, el vencedor del cros internacional de Granollers Lahcen Ait Alibou o Ibra Chakir com els corredors a vigilar. “Són atletes molt forts, però si aguantem en el grup del davant i amb ritme podem guanyar”, afirma Catrofe sobre el que qualifica com “un dels objectius principals d’aquest hivern”. Especialista en 1.500 m, confia a arribar amb forces al desenllaç dels 9.900 m per guanyar la cursa que organitza el seu club. “M’hi sento molt còmode: m’hi he entrenat”, exposa sobre córrer a casa, un factor que creu que l’ajudarà.

El 102è campionat de Catalunya de cros individual i de clubs es fa aquest matí a la zona esportiva de Santa Cristina d’Aro, seguint les normes de seguretat sanitàries que s’han adaptat a la normativa del Procicat i amb les places per al campionat estatal d’aquí a 15 dies a Getafe en joc, a banda dels títols de totes les categories, des de l’absoluta fins a la sub-10.

El CA Santa Cristina d’Aro i l’Ajuntament ja van organitzar a l’estiu el campionat de Catalunya en els 5.000 metres en ruta, en què el reusenc Abdessamad Oukhelfen i la vallenca Marta Galimany es van proclamar campions absoluts amb rècords inclosos: 14:00 i 16:14. Dos registres esmicolats en la cursa dels Nassos pel mateix Catrofe, segon aquella nit d’agost, amb 13:40, i per la banyolina Esther Guerrero, 16:03 –campiona de Catalunya el 2019 a Sant Antoni de Calonge i que demà corre en el míting de l’Eure, a França, corresponent al World Indoor Tour.

Si el d’avui és un dels objectius de la temporada d’hivern de Catrofe, el de l’estiu és d’una magnitud sideral. “És molt clar, al maig tinc el sud-americà i després miraré de classificar-me per a Tòquio”, assenyala el campió uruguaià, que corre pel seu país d’origen i que espera que la regularitat en els resultats li obri les portes a la presència olímpica. El període de classificació es tanca al juny i es comptaran els cinc millors resultats d’un calendari internacional que encara s’ha de definir.

“És complicat, perquè t’estàs entrenant aquí a l’hivern i quan te’n vas cap allà és estiu i has de córrer a la pista, a l’aire lliure. És estrany però ens hi hem adaptat bé”, explica sobre la compatibilitat dels calendaris europeus i sud-americans. El desembre passat, per exemple, va revalidar el títol uruguaià i va millorar el seu propi rècord estatal.