Vela

SÍLVIA MAS

CAMPIONA MUNDIAL DE LA CLASSE 470 JUNTAMENT AMB LA CANÀRIA PATRICIA CANTERO

“La feina no està feta”

Sílvia Mas i Patricia Cantero han guanyat el mundial de la classe 470 amb molt d’esforç i emoció

Ja estan centrades en els Jocs Olímpics amb ganes de lluitar per la medalla d’or

Vam aconseguir l’or en l’última part de la Medal Race. Per a mi mentalment va ser bastant dur, i un molt bon entrenament

Van haver de llui­tar molt per gua­nyar el títol mun­dial de la classe 470, ja que fins a l’últim tram de l’última regata no es van deci­dir les cam­pi­o­nes. La cata­lana Sílvia Mas (el Mas­nou, 24 anys) i la canària Patri­cia Can­tero (Las Pal­mas, 31 anys) van acon­se­guir la meda­lla d’or amb molt d’esforç després d’encapçalar la clas­si­fi­cació tota la set­mana. És la segona meda­lla després de la de plata del 2018, i la mares­menca també té dos títols mun­di­als juve­nils. Ara ja miren cap als Jocs de Tòquio amb l’objec­tiu de pujar al podi i llui­tar per la meda­lla d’or olímpica.

Un títol mun­dial molt tre­ba­llat de la pri­mera a l’última regata?
Uf, la veri­tat és que sí perquè vam ser pri­me­res tota la set­mana i vam arri­bar a l’últim dia amb la pos­si­bi­li­tat de que­dar pri­me­res o per­dre-ho tot. La veri­tat és que hi havia molts ner­vis, però millor, així també és més emo­ci­o­nant, no?
Van aga­far avan­tatge, però els el van reta­llar i a la Medal Race es va haver de deci­dir tot?
Exacte. Vam aga­far avan­tatge i després no vam tenir un bon dia abans de l’última jor­nada. Jo crec que tam­poc vaig ges­ti­o­nar del tot cor­rec­ta­ment la pressió, i allà va ser on ens van reta­llar uns punts i va fer que arribéssim més engan­xa­des a la Medal Race. Però també crec que posar-nos en situ­a­ci­ons així de màxima pressió és posi­tiu, és una cosa molt bona de pre­pa­ració per als Jocs. Al final això és el que tre­ba­llem amb la psicòloga i tot l’equip, per inten­tar arri­bar men­tal­ment com més for­tes millor.
Com va anar la regata defi­ni­tiva que deci­dia les meda­lles?
De fet, vam començar la Medal Race i anàvem en pri­mera posició, però la van anul·lar perquè el vent era una mica ines­ta­ble. Vam pen­sar: ara que anàvem pri­me­res i els rivals ana­ven mala­ment, no pot ser. Vam inten­tar tenir el cap tran­quil. Vam tor­nar a fer una bona sor­tida, però el vent ines­ta­ble ens va fer per­dre posi­ci­ons. Si tot que­dava així teníem la meda­lla de plata, i no vam acon­se­guir l’or fins a l’última part de la Medal Race; hi havia pena­lit­za­ci­ons d’altres rega­tis­tes pel mig i allà va ser on vam gua­nyar el títol mun­dial. Ens vam dir que havíem de man­te­nir la calma durant tota la regata i per a mi men­tal­ment va ser bas­tant dur, i un molt bon entre­na­ment.
No devia ser gens fàcil amb tota la pandèmia poder entre­nar-se i tre­ba­llar?
No, no, clara­ment. Vam pas­sar la mei­tat del con­fi­na­ment al CAR de San­tan­der i l’altra mei­tat a casa. Al CAR no podíem anar a l’aigua, i vam inten­tar entre­nar totes les altres parts, com són el físic i l’aspecte men­tal, sobre­tot, la mete­o­ro­lo­gia, el regla­ment. Després, quan es va començar a posar tot en marxa, vam estar a San­tan­der uns mesos entre­nant-nos i després a Lan­za­rote, fins que vam arri­bar a Por­tu­gal. Van ser molts dies molt tan­ca­des i lluny de la família i és una mica dur, però també és el que toca, és el nos­tre tre­ball, és el que ens agrada, és el nos­tre somni.
Amb Patri­cia Can­tero es com­pe­ne­tren molt bé?
Sí, estem jun­tes des del 2017. Ella és de les Canàries i va dei­xar de nave­gar perquè no es va clas­si­fi­car per als Jocs de Rio. Lla­vors jo començava la cam­pa­nya per a Tòquio i la com­pa­nya que tenia ho va dei­xar perquè estava estu­di­ant medi­cina i no ho podia com­pa­gi­nar, i jus­ta­ment també anirà als Jocs en una altra classe, el 49er FX. Jo estava sense tri­pu­lant i li vaig tru­car. La veri­tat és que no la conei­xia de res, érem de dife­rents gene­ra­ci­ons, ella té 31 anys. Em va dir que ja no nave­gava, s’ho va pen­sar i va tri­gar dos o tres dies a dir que enda­vant, que ho podíem inten­tar. I la veri­tat és que va sor­tir molt bé.
Ara el gran repte són els Jocs Olímpics de Tòquio. L’objec­tiu és inten­tar estar en el podi?
L’objec­tiu és el podi i òbvi­a­ment inten­tar gua­nyar la meda­lla d’or, però és com­pli­cat com totes les com­pe­ti­ci­ons. L’únic que està en les nos­tres mans és tre­ba­llar cada dia fins que arribi el dia i inten­tar estar al màxim de pre­pa­ra­des pos­si­ble, i a mort, no queda altra cosa.
Seran els seus pri­mers Jocs, però amb una il·lusió màxima?
Estic encan­tada de poder-hi par­ti­ci­par i viure l’experiència, que és el màxim a què es pot aspi­rar. Només per això ja estic con­tenta, i més sabent que també podem estar allà, bara­llant-nos per la meda­lla. Per mi ja ho és tot, però hem de seguir tre­ba­llant per aca­bar-ho. S’ha d’entre­nar, també aviat hi ha l’euro­peu. La feina no està feta.
Tal com ha anat el mun­dial sur­ten molt reforçades de cara als Jocs Olímpics?
La veri­tat és que sí. Encara que fos un mun­dial, com que no hi havia hagut com­pe­ti­ci­ons per la pandèmia, per a nosal­tres era una mica veure en quin nivell estàvem. Ho enfocàvem molt de pre­pa­ració men­tal de cara als Jocs. Amb molts exer­ci­cis amb la psicòloga i tot això. Veient que ho hem superat, almenys en aquesta prova del mun­dial, en sor­tim molt reforçades.
Les prin­ci­pals rivals a Tòquio seran més o menys les matei­xes que a Vila­moura?
Només fal­tava la japo­nesa, que també és favo­rita per al títol. La resta hi eren totes. Les favo­ri­tes de cara als Jocs són la japo­nesa, l’anglesa –que té dues meda­lles– i la fran­cesa –que també té una meda­lla–, i nosal­tres som com les jove­ne­tes, perquè seran els nos­tres pri­mers Jocs.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.