Antonio Moreno (1998, Sarrià de Ter) és el porter del Sarrià, que demà comença la segona fase –cinquè i equip que marca la permanència, 10 punts– rebent el Madrid –tercer per la cua, 6–. “Ho està fent bé, ha començat de segon porter però els cops que l’he vist sortir està demostrant ser el porter que era a aquí a Sarrià. Era l’ídol de tota l’afició, i la feina que ha fet des que va arribar a la base i va seguir fins al primer equip... No hi ha hagut ningú que treballés més que ell, i s’ho mereix, tot això”, diu sobre Pau Guitart, ara en el Port Sagunt i amb qui compartia porteria al pavelló de la UES fins a l’estiu.
Com encaren la segona fase?
Comencem cinquens, i ja es pot veure en la classificació que estem tots molt junts. Seran deu jornades i hem d’anar partit a partit. Si nosaltres fem el que toca i la feina tal com estem fent fins ara, tot hauria d’anar bé i arribar al final amb bon peu, i que no sigui perquè no ho hem donat tot.
No era l’objectiu, però els pot afectar quedar fora de l’ascens?
Tothom que en té la possibilitat, té ganes de salvar-se. I tenir la feina feta com aquell qui diu a mitja temporada... Som un grup jove, menys uns quants, som jugadors que no tenim experiència en la categoria, a diferència d’altres equips que tenen internacionals, ex-Asobal o que fa anys que són a plata. Es nota, però no estem decebuts per no haver entrat en el grup de dalt.
Aquest primer partit és clau.
Tenim moltes ganes de donar-ho tot, i més ara que tindrem públic. És donar una alegria a tota la gent que ens ha estat seguint tot aquest temps de manera virtual, i també a tots els equips que no s’han pogut entrenar fins ara, els de la base. Aquest any baixen cinc equips; has d’anar fent els deures cada dia, i fins a l’últim moment no es decidirà quins baixen. Pots estar tercer i acabar baixant.
Torna el públic a la grada. També farà que sigui un escenari diferent. Els condiciona segur...
A principi de temporada passar de tenir el pavelló ple a no tenir-lo ho notes, però al final t’hi acabes acostumant. Ara ens donarà encara més motivació, que ja hi és des del principi, però que hi siguin, i sobretot el nostre públic que és espectacular, t’ajuda.
En aquesta primera fase van tenir un positiu en l’equip, en el grup bombolla dels entrenaments. I els van ajornar partits per positius en els rivals...
La nostra sort, entre cometes, és que els partits de Bordils i de Sant Martí Adrianenc, que són els que ens van ajornar juntament amb Eivissa, els teníem a prop i no has d’agafar un avió o creuar mitja Espanya. Tens menys temps per preparar-los i al ser un equip no professional no pots planificar dobles sessions, sinó que has d’anar fent. Ho hem fet de la millor manera, i els dos partits els vam guanyar, mentre a Eivissa aprofitem per mantenir ritme de competició i juga tothom.