L’espectacle està servit
Volta a Catalunya. L’edició cent arriba amb un any de retard i amb mesures restrictives, però el recorregut i la participació garanteixen emoció des d’avui mateix fins a l’arribada a Barcelona
La Volta número cent s’ha fet esperar per l’ajornament de la temporada passada –un fet que no passava des de la Guerra Civil espanyola– però, malgrat les dificultats afegides a tot el que envolta la pandèmia, esportivament és la més atractiva de l’última dècada. El recorregut d’entrada hi ajudarà per la presència, a banda de la tradicional doble jornada als Pirineus, d’una contrarellotge el segon dia, demà a Banyoles (18,5 km). El públic, aquesta vegada, no es podrà acostar ni a les sortides ni a les arribades. L’etapa reina arribarà dijous. Sortida de Ripoll i tres gegants dels Pirineus encadenats: Toses, el Cantó i l’arribada a Port Ainé.
Sense Pogacar, l’únic ara mateix capaç de guanyar voltes pel seu compte, aquesta edició es configura com una batalla entre equips. El Movistar, que només va guanyar dues curses el 2020 (Marc Soler), no ha pogut portar el vencedor del 2019 i flamant nou fitxatge, Superman López, però no renuncia a la victòria amb l’incombustible Valverde –tres victòries a la Volta–, Mas i el mateix Soler, el més motivat per a l’ocasió.
Movistar, amb tot, no alinea el millor equip d’aquesta Volta. L’Ineos arriba a Catalunya amb un Carapaz encara inèdit aquest 2021 després d’uns mesos d’entrenaments intensos a Veneçuela. Al seu costat tindrà Geraint Thomas, vencedor del Tour del 2018; Richie Porte, vencedor de la Volta del 2015 i tercer al Tour del 2020, i un altre nouvingut, Adam Yates, segon a la Volta del 2019. Un equipàs. Al Jumbo-Visma, Roglic descansa després del disgust a la París-Niça, una ocasió d’or per a tres dels millors escaladors del planeta (George Bennett, Sep Kuss i Kruijswijk) per brillar. Menció especial també per a l’Israel –que ahir van penjar a les xarxes socials una imatge amb l’estelada–. Froome fa el seu debut a Europa, però les cartes guanyadores són Dan Martin –guanyador el 2013– i sobretot Woods, segon fa uns dies al Tour dels Alps. La llista d’aspirants és gairebé interminable: Costa, Carthy, Urán, Almeida, Keldermann, Simon Yates, Chaves, Poels i el veterà Quintana, que ja sap què és triomfar també a Catalunya.
Territori Sagan
Un dels grans ciclistes de la dècada, Peter Sagan (Bora), s’estrena en una edició en què aspira a aixecar els braços més d’un dia, començant per l’etapa d’avui a Calella, una jornada que sembla dissenyada per a les seves aspiracions amb tres ports pel camí que serveixin per desfer-se dels velocistes més purs i esprintar sense tants rivals a l’arribada. L’eslovac ja va demostrar a la Milà-San Remo (quart) que arriba en forma. Tampoc cap equip ha portat esprintadors purs. Les seves aspiracions es basen sobretot en el control que pugui exercir el seu equip en el pilot. Amb Kelderman i Kämna ho pot fer perfectament. Les arribades a Manresa i Mataró també són idònies per al triple campió mundial.
Segons els precedents, la general s’ha decidit sempre als Pirineus per pocs segons, però els escaladors purs ho tenen coll amunt amb la contrarellotge. L’alternativa als noms més coneguts és el jove portuguès Almeida, sisè en una Tirrena-Adriàtica duríssima, i que es va donar a conèixer al món amb una portentosa actuació al Giro del 2020 (4t).
LA DADA
