El Barça viu un malson en la final de copa al WiZink Center
Futbol sala. L’equip blaugrana falla en les jugades d’estratègia i fa excessives concessions en una segona part per oblidar contra un Inter Movistar que s’emporta l’onzè títol amb tot mereixement
Inter 6 Movistar 1
INTER MOVISTAR:Herrero, Boyis, E. Martel, Cecilio, D. Saldise –cinc inicial–; Pito, Raya, Borja i Fer Drasler.BARÇA:Dídac, Marcenio, Dyego, Matheus, Ferrao –cinc inicial–; André Coelho, Aicardo, Daniel, Ximbinha, Joselito i Adolfo.GOLS:0-1 (4’) Ximbinha. 1-1 (13’) E. Martel. 2-1 (16’) Borja. 3-1 (28’) Borja. 4-1 (29’) E. Martel. 5-1 (31’) Cecilio. 6-1 (32’) D. Saldise.ÀRBITRES:Cordero i Rabadán. Van mostrar la vermella per acumulació a Marcenio (27’).PÚBLIC:Uns 1.500 espectadors.INCIDÈNCIES:El nou president del Barça Joan Laporta va presenciar la final des de la llotja, acompanyat dels directius Rafael Yuste, Aureli Mas, Xavier Barbany i Miquel Camps.La final inèdita entre els dos grans dominadors de la copa d’Espanya, amb 16 títols entre els dos en 32 edicions, va ser clarament per a l’Inter Movistar. El Barça, que aspirava a la seva sisena corona i tercera de consecutiva, va marxar del WiZink Center amb la cua entre cames després d’haver rebut un dur correctiu en una segona part per oblidar. La mala defensa en les jugades d’estratègia, que ja havia pagat en eliminatòries anteriors, va acabar condemnant el conjunt blaugrana, que, això sí, havia tingut molt menys temps de recuperació que el seu rival, tant en els quarts de final (l’Inter va jugar un dia abans) com en les semifinals (vuit hores abans).
Ximbinha, espectacular
Després de la posada en escena, res feia pensar que el partit acabaria amb golejada del conjunt de Torrejón de Ardoz. L’equip blaugrana va començar més incisiu. Ferrao i Dyego van fer el primer avís, però va ser Ximbinha qui va obrir el foc amb una jugada espectacular. El pivot brasiler va rebre una assistència de Marcenio i d’esquena a porteria es va aixecar la pilota per rematar-la de xilena amb un gol de traca i mocador (4’). Un temps mort de Tino Pérez Moreno va servir perquè l’Inter s’activés. El conjunt madrileny va fer un pas endavant i va posar setge a la porteria defensada per Dídac. El gol de l’empat s’intuïa. El porter d’Arenys de Mar va fer diverses intervencions de mèrit, però no va poder impedir que l’exblaugrana Eric Martel connectés un xut de falta que es va colar com un obús en la porteria blaugrana (13’). El control i el ritme de joc eren ara per a l’equip madrileny i el segon no va tardar a arribar. Borja va rematar a boca de canó (16’) un servei de banda en una badada defensiva dels d’Andreu Plaza. Amb el 2-1 es va arribar al descans.
La sentència
Els primers minuts després de la represa van ser un calc de l’inici del partit. El Barça va tenir oportunitats d’empatar amb un xut de Dyego que es va estavellar al pal després de tocar un defensor i un altre d’Adolfo que va aturar Jesús Herrero. L’Inter, però, es va anar traient la pressió de sobre i va aprofitar la segona targeta groga de Marcenio, que va deixar l’equip momentàniament en inferioritat, per marcar el tercer després d’un gran control orientat de Borja (28’). Sense temps per reaccionar, va arribar el quart en una altra jugada d’estratègia que va tornar a culminar l’exblaugrana Eric Martel (29’). El títol s’allunyava i Plaza es va haver de jugar la carta del porter jugador encara amb 11 minuts de joc. La final ja va adquirir tints de dramatisme després de dos regals blaugrana que l’Inter no va malbaratar. Una errada de Dyego va servir perquè Cecilio (31’) superés Dídac en l’un contra un i Dani Saldise va marcar el sisè a porteria buida després d’una recuperació. El Barça estava contra les cordes i Plaza va desistir del porter jugador per no fer encara més gran la sagnia.
